Els Quatre Cantons - Juny 2009

L’Ametlla de Mar Juny 2009

núm. 294

Més banderes blaves que ningú

Entrevista a

Pere Margalef Vendrell El primer alcalde sorgit de les urnes de l’actual període democràtic

Els caleros decidiran com serà el futur parc del Bon Repòs

Diada multitudinària al Castell de Sant Jordi

Entregats 500 diplomes de les activitats formatives a l’Ametlla de Mar

Juny 2009

|

pàg. 3

Editorial

Un poble de 5+1 Banderes Les platges caleres tornaran a lluir aquest estiu 2009 cinc banderes blaves per la qualitat de les seves platges, que li va atorgar el passat mes de maig la Fundació Europea d’Educació Ambiental i del Consumidor(Feea).

Aquest és un distintiu d’aquells que si no es té, es fan les mil i una gestions per aconseguir-lo, però que quan es té de manera periòdica, com és el cas de l’Ametlla de Mar, de vegades, es té la sensació que no se li dóna la importància que es mereix.

Avui en dia, qui més qui menys ha vist món i ha voltat, ja sigui a través d’agència de viatges o de la més que complerta oferta que t’ofereix Internet. Segur que quan hem viatjat a una zona de costa, la majoria hem mirat o preguntat si hi havia alguna platja de Bandera Blava a la zona, cosa que de vegades, ens ajuda a decidir-nos.

La Bandera Blava dóna tranquil· litat. La tranquil·litat de saber que es una platja de qualitat, que les seves aigües són bones, que tindrem a l’abast els serveis que necessitem i

que, alhora, durant unes certes hores del dia estarem vigilats.

Barcelona que té les mateixes que nosaltres.

Per tant, estem parlant d’un fet diferencial important, d’un valor afegit importantíssim que porta molta feina al darrera, però que com en el nostre cas, ens crea un aura de bones platges. El nostre nom i la nostra oferta turística porta des de fa anys enganxada l’etiqueta de les cinc Banderes Blaves, que sóm el poble de les Terres de l’Ebre que més Banderes Blaves té amb diferència i que estem també al capdavant de la demarcació i sobretot de Catalunya, junt amb

Tampoc és gens rebutjable veure’ns entre les 13 poblacions de tot l’estat, incloses les illes, amb més distintius de qualitat, passant la mà per la cara a veritables centres d’atractiu turístic.

i

Índex 4 5-7 8 9-16

Notícia del més Atorguen sis banderes blaves de qualitat per a La Cala.

Infraestructures Els caleros decidiran com serà el futur parc del Bon Repòs.

A fons Medi Ambient.

Societat CiU recupera el primer lloc local les eleccions al Parlament Europeu 2009.

No es tracta de penjar-nos medalles com el Màgic Andreu, però sí que ens hem de fer valer, ja que molts municipis, la majoria, farien figueretes per ser en el lloc nostre i convertir-se en un poble de Bandera Blava, i no una, sinó 5 + 1, la del Club Nàutic.

?

17-18 19-23 21-22 24 25-27

Medi ambient Cultura i Espectacles Diada multitudinària al Castell de Sant Jordi.

Entrevista Pere Margalef Vendrell.

@

28 29-31 33 34-38

Joventut El bus festiu s’acomiada per aquesta temporada.

Turisme 25 anys de catifes de corpus als carrers de la Cala.

39

Ajuntament El govern aprova la modificació de la taxa de l’aigua.

Política Col·laboracions Esports L’equip “E-BCP” es proclama campió del campionat de lliga de Futbol Sala Costa Daurada.

Informació Tornes de farmàcies, telèfons, horaris de tren, bus ...

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76) EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.

Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

Juny 2009

| pàg. 4

La Notícia del mes Atorguen sis banderes blaves de qualitat per a La Cala El nostre municipi ha estat novament reconegut per la qualitat de les seves platges i el seu port i s’erigeix en capdavanter de la sostenibilitat ambiental a tot Catalunya.

Araceli Domínguez Un cop més, i com no pot ser d’una altra manera, la gran qualitat de les platges caleres ha estat reconeguda per la Fundació Europea d’Educació Ambiental i l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor que el dia 27 de maig van donar a conèixer a Madrid la relació de platges i ports premiats amb la distinció de la bandera blava per la seva qualitat i sostenibilitat.

Campiona blava L’Ametlla de Mar és el municipi de les Terres de l’Ebre i de la demarcació de Tarragona, i fins i tot de Catalunya, que més banderes acumula, cinc per a les platges de Sant Jordi d’Alfama, Cala Forn, Pixavaques, l’Alguer i Calafató i una per al Club Nàutic. Aquest rècord només és superat per Barcelona que té el mateix nombre de distintius per a cinc de les seves platges però que rep dos banderes per al Port Olímpic i la Marina Port Vell. Recordem que l’any passat l’Ametlla va compartir el número de cinc banderes blaves a les seves platges amb Cambrils que enguany ha perdut la bandera de la platja d’Esquirol. Així, la nostra vila repeteix el rècord de distincions des que rep aquest atorgament. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, deia que “estem molt contents perquè una vegada més hem aconseguit cinc banderes blaves per a les nostres platges i també el Club Nàutic ha revalidat la seva.

La platja de Sant Jordi, habitual entre les guardonades.

Aquest fet encara és més remarcable si tenim en compte que algunes platges d’altres municipis han perdut la seva. Com sempre, he d’agrair la feina de la brigada, del tècnic de Medi Ambient, dels voluntaris... de tothom que hi ha col·laborat perquè les banderes siguin una realitat. Juguem a primera divisió i un cop més hem aconseguit la Champions”.

Altres banderes a l’Ebre A les Terres de l’Ebre reben dues banderes les platges de Cap Roig i les Avellanes, l’Ampolla també renova bandera per al seu port, la platja de Riumar a Deltebre, les platges de Parc de Garbí i de les Delícies a Sant Carles de la Ràpita i la del Marjal de les Cases d’Alcanar (Montsià). Tarragona amb 46 banderes blaves és la

província catalana que més en rep: 39 per a platges i vuit per a ports.

Respecte a l’any passat, es nota un mínim descens ja que ha perdut dues platges però en canvi ha guanyat un port. A més, l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) reconeix a Tarragona un guardó especial per la qualitat de la seva informació i educació ambiental. Els criteris per obtenir aquest distintiu són, entre d’altres, el nivell de qualitat de l’aigua, la neteja de la sorra i els diferents serveis com ara dutxes, contenidors per tirar la brossa, aparcaments i fins i tot la possibilitat que hi hagi un xiringuito per remullar-nos la set. En el cas dels ports, també es té en compte la infraestructura per la recollida selectiva de residus perillosos.

Juny 2009

|

pàg. 5

Infraestructures Els caleros decidiran com serà el futur parc del Bon Repòs El govern municipal vol obrir a mig termini un procés de participació ciutadana similar al que es va fer amb el centre cívic perquè tots plegats triéssim el Bon Repòs que volem.

Araceli Domínguez Fa uns anys pensar que l’espai on es troba l’hotel del Bon Repòs seria per a tot el poble semblava una utopia.

Per això, la cessió del Bon Repòs al municipi després d’anys de gestions, que en alguns moments van ser molt tenses, va ser una gran notícia. Finalment, aquesta fita va ser possible gràcies a l’esforç de molta persones i a la bona predisposició de la família Vila, que tot i haver exigit l’enderroc de l’edifici de l’hotel, van accedir a no edificar en la part que continua essent privada, traslladant el projecte de construcció de pisos a una altra banda del poble. Així, aviat, La Cala podrà gaudir d’aquest lloc que esdevindrà un gran parc que dóna la benvinguda a l’entrada a la població.

Abans, però, cal definir el projecte, cal assentar les bases per saber com ha de ser el parc de tots els caleros.

Valoració de propostes En aquest sentit, el govern municipal porta ja un temps valorant algunes propostes i ha arribat a la conclusió que havent-hi tantes opcions diferents, i tractant-se d’un tema tan im-

Espai verd de l’interior del Bon Repòs.

portant i decisiu per al nostre poble, cal obrir un procés de participació ciutadana similar al que es va fer amb el centre cívic i triar tots plegats el Bon Repòs que volem. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia que “ara toca fer un pas endavant. Som un poble molt actiu, fet que s’està demostrant, i en aquests moments volem que aquest projecte es posi a la consideració de tots els caleros.

Estem fem preparatius per fer un procés de participació ciutadana.

Durant aquest temps tots els que ho desitgin podran donar el seu punt de vista i, finalment, ens decidirem pel projecte que tingui més recolzament popular”.

Projecte definitiu En les pròximes setmanes, l’executiu calero tindrà enllestits els preparatius d’aquest procés participatiu i donarà a conèixer els detalls de la votació.

S’espera que en l’últim trimestre de 2009 es pugui tenir el projecte definitiu per començar els treballs del que sense dubte ha de ser el gran pulmó verd de La Cala i en un any i més poguéssim estrenar el nou espai.

Finalitzen les obres a l’Antiga Nacional 340 El projecte, promogut per l’ajuntament i finançat per Foment, ha permès la rehabilitació del ferm de la carretera i la renovació de la seva senyalització i el seu abalisament, entre d’altres millores.

Araceli Domínguez El passat mes d’abril van finalitzar les obres de rehabilitació i millora del tram de l’antiga N-340 que va des del quilòmetre 1.109,700 al 1.117,100.

Les obres s’emmarquen dins dels acords establerts entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar mitjançant els que la institució estatal es feia càrrec de les despeses necessàries per a la realització de les obres alhora que el tram de carretera afectat era cedit a l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. L’actuació realitzada ha consistit en la rehabilitació del ferm de la carretera i la renovació de

la seva senyalització i el seu abalisament, així com també en la neteja de cunetes i terrenys adjacents al vial.

Quatre mesos Durant l’execució de les obres, que s’han perllongat quatre mesos, l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar va proposar un conjunt de canvis als tècnics responsables i a l’empresa contractista respecte al que hi havia previst inicialment al projecte per tal que l’actuació realitzada a la carretera s’adapti de la millor manera possible a l’entorn i al servei que actualment proporciona. Aquestes modificacions introduïdes no han suposat cap increment del pressupost inicial, que era de 1.549.196,01 €, i han consistit en fer un canvi de les barreres de seguretat previstes, que eren de metall, per altres de fusta, la substitució dels suports metàl·lics de la senyalització vertical per suports rodons de fusta i el revestiment amb fusta de la part Les tanques de protecció són de fusta. El projecte ha mirat de tenir respecte per l’entorn.

posterior de les plaques de senyalització vertical. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, ens explicava que “amb aquesta inversió de més d’un milió i mig d’euros hem aconseguit que la carretera hagi quedat en òptimes condicions.

Crec que és important destacar que gràcies a la intervenció de l’ajuntament i dels seus serveis tècnics s’ha aconseguit conciliar molt més la carretera amb l’entorn, substituint tots els elements que havien de ser de metall per altres de fusta”.

Acords finalitzats Per tant, amb la finalització de les obres de rehabilitació i millora del tram de la carretera N-340 (antiga N-340) queden complits tots els acords realitzats entre el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, i el tram de carretera afectat ha passat a formar part de la xarxa carreteres i camins municipals.

Juny 2009

| pàg. 6

Infraestructures El Consistori valora el projecte de rehabilitació del casc antic en més de 3.5 milions d’euros El nostre municipi és un dels 41 que s’ha acollit al programa Viles amb projectes dintre de la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris que la Generalitat dota amb 30 milions d’euros habitants.

Araceli Domínguez L’Ametlla de Mar és un dels 71 municipis que ha presentat la seva sol· licitud per a optar a l’ajut que preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. En concret la petició de La Cala obeeix a un dels 41 ajuts concedits a municipis de menys de 10.000 habitants que s’inclou dintre del programa Viles amb projectes que està dotat amb 30 milions d’euros en el marc del qual s’impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d’aquests ajuntaments en els que s’inclou també l’Ametlla de Mar, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris.

Regenerar l’espai públic La Cala ha presentat un projecte de rehabilitació valorat en 3,600.000 euros, dels que el consistori ha de posar el 25%, per a tot el casc antic del municipi que ha patit un procés de degradació progressiva que vol assolir tres objectius principals: la regeneració de l’espai públic per donar prioritat d’ús dels carrers i places al vianants millorant la qualitat de vida de les persones que hi viuen; creació d’espais de relació i esbarjo per potenciar la vida social i creació de nous equipaments culturals i socials; i l’impuls de l’activitat econòmica. Aquests tres grans objectius donats de forma molt general es poden plasmar en accions concretes del tipus pavimentació de carrers peatonals, urbanització de la

Aquest tram del carrer Sant Joan i els carrers pròxims inclosos en el projecte de rehabilitació.

Plaça Nova, Plaça Catalunya i Plaça Joan Miró, foment de la reparació de façanes, millores a l’accessibilitat i la sostenibilitat dels edificis, substitució de l’enllumenat públic, soterrament de les xarxes de telecomunicacions, modernització dels establiments comercials i campanya d’impuls al turisme entre moltes altres iniciatives.

Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia que “el fet que per primera vegada s’hagi optat a aquest ajut ens obre la possibilitat, si ens el concedeixen, de millorar el centre del nucli urbà, no només pel que fa a les seves infraestructures sinó també per tot el que comporta aquesta millora per al sectors més desafavorits que hi viuen”. Les actuacions dintre del programa Viles amb projectes tenen un temps d’execució de quatre anys i està previst que puguin començar durant el període 2010-11.

Resolució governamental Recordem que el dia 2 d’abril, el DOGC publicava la resolució del conseller Joaquim Nadal per la qual s’obria una sisena convocatòria d’ajuts per a cofinançar projectes d’intervenció integral de barris. Amb aquesta nova convocatòria s’obria una nova etapa en l’impuls de nous projectes per a la millora de barris i es concedeix una subvenció total de 99 MEUR, que s’afegeix a la part que aporten els ajuntaments beneficiaris, uns 76,5 MEUR. Així, entre les sis convocatòries, s’arriba a prop de 1.200 MEUR d’inversió pública per a la millora integral dels barris.

Un cop finalitzat el termini de presentació de projectes per a cadascuna de les modalitats, la Comissió de Gestió del Fons de foment ha de valorar la llista dels 73 projectes que s’han presentat en total.

Juny 2009

|

pàg. 7

Foment accepta les al·legacions presentades al traçat de l’A-7 El Ministeri ajustarà el traçat de la nova autovia al seu pas per l’Ametlla per reduir al màxim les afeccions a les construccions existents, per garantir la preservació d’espais naturals i perquè algunes eren inviables fruit del desconeixement del territori.

Araceli Domínguez El passat 13 de maig, a petició de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, va haver-hi una reunió entre la tècnica redactora de l’Estudi informatiu i l’Estudi d’Impacte Ambiental “Autovía A7. Tramo: Castellón-L’Hospitalet de l’Infant.

Subtramo: El Perelló–L’Hospitalet de l’Infant”, Pilar Jaén, els representants dels veïns afectats per l’obra, i el mateix consistori, representat pel regidor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez i l’enginyer de camins, canals i ports municipal, Jaume Bertran.

Objectius de la trobada L’objectiu d’aquesta trobada era conèixer quin ha estat el posicionament del Ministeri de Foment pel que fa a les al·legacions i observacions presentades per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, així com aquelles que alguns veïns del municipi també havien presentat de manera particular, tot i que aquestes últimes també havien estat incloses en l’escrit presentat per l’Ajuntament. Pilar Jaén va explicarlos que gairebé totes les al·legacions havien estar acceptades, excepte una i va ser perquè no afectava a l’àmbit del projecte, i es va comprometre a tenir-les en compte en la redacció del projecte executiu de la carretera. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, deia que “després de moltes

reunions, fins i tot a Madrid, vam aconseguir que el desdoblament de la N-340 en comptes de passar per l’actual carretera pogués passar per la carretera vella del Perelló, amb el que això comporta de bo pel futur creixement de La Cala. Ara havíem de vetllar perquè la nova autovia no passés pel menjador de cap de les cases que estan al voltant d’aquest nou traçat. A més, també volíem una connexió potent que anés des de l’Empalme fins al poble perquè, evidentment, és vital perquè la gent del poble pugui accedir fàcilment a l’autovia. Estem molt contents perquè des del Ministeri han accedit a les nostres peticions”.

Al·legacions més significatives Del conjunt de les al·legacions presentades les que són més significatives tant per a l’Ajuntament com per els mateixos veïns afectats són les següents: d’una banda, s’ajustarà el traçat per reduir al màxim les afeccions a les cases i construccions rurals existents. El traçat definit a l’Estudi Informatiu presentat, pot veure’s modificat en una franja de 200m durant la redacció del projecte executiu, per la qual cosa a l’hora de definir aquest traçat es farà de manera consensuada amb l’ajuntament i els veïns del municipi. D’aquesta manera serà

possible minimitzar al màxim les afeccions a les cases i construccions rurals existents.

A més, s’incorporarà al projecte executiu una actuació de millora, ampliació i condicionament de la carretera TV-3025 des de la N-340 actual fins al futur enllaç de la nova autovia.

D’aquesta manera s’adequarà la carretera a les noves necessitats de servei derivades de la construcció de la nova autovia, i per tant, serà possible que aquesta carretera pugui absorbir l’increment i la tipologia de trànsit de vehicles previst.

Actuacions envers el medi Les altres al·legacions acceptades corresponen a diferents actuacions demanades des de l’Ajuntament.

Aquestes actuacions o modificacions es demanen per tal de poder garantir la preservació d’espais amb un important valor natural o perquè eren inviables algunes de les propostes plantejades en l’Estudi Informatiu del Ministeri fruit del desconeixement de la realitat del territori. El resultat de la reunió va ser del tot satisfactori i en les properes reunions que es realitzin durant la redacció del projecte executiu de la nova autovia s’aniran concretant aquests acords i compromisos establerts amb el Ministeri de Foment.

L’Ajuntament de l’Ametlla i Salut tanquen l’acord del Centre de Rehabilitació L’espai de quasi 400m2 serà ubicat a la nova zona esportiva

Francesc Callau L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar es va reunir a primers d’aquesta setmana amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya per parlar del futur Centre de Medicina i Rehabilitació de l’Empresa Pública de Gestió Privada de Serveis de Salut(GIPSS).

En aquesta reunió es va tancar defi-

nitivament un acord perquè el Centre de Rehabilitació s’ubiqui a la nova zona esportiva, en una part de l’espai que queda lliure entre la piscina coberta que s’està construint i les pistes de tennis.

Aquesta actuació forma part de tota una sèrie d’accions proposades per l’empresa pública junt amb el Servei Català de Salut de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre per tal implementar un pla de millora territorial al Baix Ebre, alhora que descentralitzar centres que puguin donar cobertura assistencial de proximitat al ciutadà.

Segons Anna Gallart, regidora de Sanitat, “estem molt contents, donat que ja hem pogut tancar l’acord per

posar en marxa el centre de rehabilitació a La Cala. Fins ara, la gent tenia que desplaçar-se fins Deltebre, Amposta o Tortosa i ara ja no caldrà i podran fer la rehabilitació al poble”.

Per la seva part, Andreu Martí, alcalde de l’Ajuntament afegia que, “signarem un conveni en breu i en pocs mesos es començarà a construir aquest centre. Aquesta és una bona notícia que ens beneficia a tots. Jo destacaria la capacitat que tenim d’atreure cap al poble, serveis que abans havíem de buscar a fora, com el cas de la declaració de renda gratuïta o el punt de suport de la UOC”.

L’edifici tindrà una superfície de 386m2 i disposarà de totes les dependències necessàries, tals com la recepció, sales d’espera, vestidors, consultes, sales de rehabilitació, teràpia de grups, hidroteràpia, a més de magatzems, serveis o sales de reunions. Pel que fa a les especialitats que oferiran el seu servei hi haurà un metge rehabilitador, un fisioterapeuta, un logopeda, un auxiliar de clínica i un suport d’auxiliar administratiu. Al centre es derivaran pacients procedents de l’atenció primària, d’especialistes mèdics i de les mútues i privats.

El futur Centre de Rehabilitació podria començar a construir-se després de l’estiu.

A fons

Juny 2009

| pàg. 8

Des del treball del dia a dia que passa per l’atenció al ciutadà o el control del consum energètic, fins a la gestió de grans projectes medi ambientals, Medi Ambient s’ocupa que La Cala conservi tot allò que la fa única al llarg del litoral català.

Medi Ambient

La feina a té com objectiu prioritari engegar i enllestir projectes que facin de la nostra vila un model de respecte i sostenibilitat envers el medi ambient.

S’entén per Medi Ambient l’entorn que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la societat en el seu conjunt. Comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i moment determinat que influeixen en la vida de l’home i les generacions futures. És a dir, no es tracta només de l’espai en el que es desenvolupa la vida sinó que també inclou éssers vius, objectes, aigua, terra, aire i les relacions que se’n deriven entre ells. Fins i tot inclou elements intangibles com ara pot ser la cultura.

De la teoria a la pràctica El que hem fet és prendre com a referència aquesta definició del terme Medi Ambient, extraient-la del diccionari, i aplicar-la al nostre municipi, per mostrar-vos que són molts el temes que des de la Regidoria es duen a terme tenint en compte l’explicació donada. Sobretot si mirem que actualment els temes mediambientals estan a l’ordre del dia i que cada cop més s’ha de ficar fil a l’agulla per tal de fer del nostre municipi un model de respecte

i sostenibilitat. Encaminats cap a aquesta fita s’han engegat diversos projectes, dels quals ja se’n poden veure algunes pinzellades pel nostre municipi.

El dia a dia La Regidoria de Medi Ambient s’ocupa en el seu dia a dia de temes com la gestió de l’aigua, el control del consum energètic, la gestió de les platges i l’atenció al ciutadà.

Però també porta temps dedicada a altres projectes més ambiciosos que no es poden resoldre a curt o mig termini. És el cas del canvi de contenidors de recollida de residus domèstics. Aquest nou sistema, enfocat a aproximar al ciutadà el reciclatge i facilitar-ne l’acció, agruparà totes les matèries en illes de contenidors soterrats, els quals a la vegada que compliran la funció pròpia del sistema, faran que l’estètica sigui l’adequada per a un municipi turístic com el nostre. La gestió dels residus verds i dels residus de la construcció també és una de les tasques que en matèria de residus es duu a terme des de la Regidoria.

Dels verds se’n fa un tractament per

convertir-los en bio-combustible i reduir l’aport de CO2 a l’atmosfera i dels residus de la construcció se’n fan materials que es tornaran a reutilitzar en el mateix sector. D’aquesta manera, treballant per la reducció, reutilització i reciclatge dels residus, apostem per un millor entorn i evitem el malbaratament de recursos.

Especificitat calera Val a dir que per la seva especificitat, el nostre municipi és ,en certa manera, únic a tot el litoral de Catalunya.

La seva geomorfologia ha propiciat un tret diferencial del de la resta de municipis de costa. Els barrancs, llacunes litorals i la resta d’ambients que es dibuixen a l’extensa plana del terme municipal, fan que els trets característics del clima mediterrani es trobin perfectament representats.

Nascuts d’aquesta singularitat destaquen els Espais d’interès Natural de la Plana de Sant Jordi, la platja del Torrent del Pi i el Cap de Santes Creus, així com d’altres espais naturals emparats per la protecció de la Xarxa Natura 2000. És el cas de tot el litoral, des de vora mar fins els 30 metres aproximadament cap

a l’interior, la punta del terme o els principals barrancs del municipi.

Gestió natural La gestió d’aquests espais també és una de les feines que es fa des de la Regidoria. En concret, actualment, s’està treballant es diversos projectes de gestió en col·laboració amb entitats i empreses del sector.

En aquest sentit en breu rebrem, des de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya, l’antiga Fundació Territori i Paisatge, el document que ens marcarà les directrius de gestió ambiental de tot el litoral del municipi. Tanmateix, amb el suport de la delegació territorial del Ministeri de Costes, estem treballant per fer un Camí de Ronda idoni pel nostre model de municipi, el qual ens permetrà redescobrir i gaudir del litoral excepcional que tenim. En definitiva, tota aquesta feina que profunditza en el coneixement i en la protecció de l’entorn el que pretén és diferenciar-nos i garantir un futur pròsper a manera d’antídot per evitar l’ anomenat procés de “balearització” que han patit altres municipis i que porta implícita una pèrdua irreversible de valors patrimonials.

La gestió de l’abocador, la neteja de platges, i la recuperació de vegetació autóctona són algunes de les tasques que de manera periòdica es porten a terme des de la Regidoria de Medi Ambient.

Juny 2009

|

pàg. 9

Societat CiU recupera el primer lloc local a les eleccions al Parlament Europeu 2009 Un cop més l’alta abstenció, 10 punts més que en les passades europees, ha estat la protagonista d’unes eleccions en els que el partit més votat a la vila ha estat CIU.

Araceli Domínguez L’abstenció va ser la protagonista de les eleccions europees 2009 a l’Ametlla de Mar. Només 1545 persones, el 33,64% del cens electoral que el formaven 4593 ciutadans, va anar a votar a l’IES Mare de Déu de la Candelera. Molt per sota de l’última cita a aquests comicis, al 2004, on la participació va ser 10 punts més alta. En aquesta ocasió la llista més votada ha estat CIU, amb 543 vots (35.56%), seguit del PSC amb 408 vots (26.72%), el PP amb 242 (15.85%), ERC amb 209 vots (13.69%) i ICV amb 38 vots (2.49%).

Al 2004, l’ordre va ser PSC, amb 494 vots, (25.38%), CIU, amb 452 (27.74 PP, amb 331 vots (18.47%) i, per últim ICV, amb 72 vots (4.04%).

Tònica general Ricardo Llaó, regidor popular, deia que “a les eleccions a l’Ametlla s’ha viscut la mateixa tònica que arreu.

El percentatge de vots és molt baix si, a més, tenim en compte que quan es vota a l’Ametlla ho fem de 8 a 10 punts més de la mitjana a Catalunya. Destaca la pèrdua de vots dels partits que formen part del govern català, la pujada de

Convergència i Unió i el manteniment del PP”. El regidor socialista, Antonio Espuny, parla de les eleccions “en clau de preocupació per l’alta abstenció. Tot i això, creiem que els resultats no són un reflex del que la gent vota normalment perquè la nostra franja de població és molt petita. Pensem que, en general, d’una banda, els polítics no han sabut explicar la seva feina a Europa i, d’altra, els partits tradicionals han patit el desencant dels ciutadans per la crisi”.

Un escó a Brussel·les Jordi Gaseni, portaveu republicà, deia que “ens hem de plantejar que hem conservat l’escó que ja teníem. Per a nosaltres és bo. El resultat a les europees no es pot extrapolar a unes municipals encara que sí hem de tenir en compte la forta abstenció, tot i que sempre es produeix perquè Europa ens queda molt lluny i hem de pensar tots plegats com motivar la gent perquè s’impliquin amb Europa”. El portaveu del govern municipal, Antoni Montagut, destacava també “la forta abstenció. Hem baixat gairebé 10 punts de participació respecte

a les europees anteriors. CIU ha guanyat 91 vots, augmentant en un 10% el vot europeu i essent la força més votada, el PSC ha perdut 86, un 1% del seus vots, el PP es mantenen tercers a l’Ametlla tot i que perden 89 vots i ERC passa a ser la quarta força política perdent 120 vots, quasi el 5%. Més aviat penso que els partits polítics en aquest cas no han sabut transmetre a la gent la importància d’Europa”.

Dades de la jornada Així, pel que fa a les eleccions europees, a l’Ametlla de Mar, aquest era un primer anàlisi amb totes les dades: CiU puja 91 vots (10,18%); CiU recupera el primer lloc perdut a les eleccions de 2004; el PSC perd el primer lloc de 2004 i passa a la 2a posició;el PSC perd 86 vots (-1,02%); El PP manté la 3a posició però perd 89 vots; el PP incrementa la diferència de vots i percentatge respecte a la 4a força, ERC en 33 vots (2%); ERC continua a la 4a posició i és la força que més vots perd, 120 (-4,78%). I, per últim, ICV es manté en la 5a posició amb 38 vots (2,49%) però perd la meitat dels vots respecte al 2004.

RESULTATS ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU 2009 L’AMETLLA DE MAR

2009

2009

2004

2004

CiU

543

35,56%

452

25,38%

PSC

408

26,72%

494

27,74%

PP

242

15,85%

331

18,59%

ERC

209

13,69%

329

18,47%

IC-V, IUiA

38

2,49%

72

4,04%

Participació 2004 : 42,81% Participació 2009 : 33,64%

Juny 2009

| pàg. 10

Societat Es posa en marxa un trenet per facilitar la mobilitat a l’estiu La iniciativa s’emmarca dintre del Pla de Mobilitat que entra en funcionament aquest estiu amb motiu de les obres al poble que dificulten l’aparcament de turismes.

El trenet unirà les diferents zones d’aparcament habilitades.

Araceli Domínguez Del 24 de juny fins la Diada de l’11 de setembre, el consistori calero posarà en marxa un trenet del tipus dels que funcionen a l’estiu fent recorreguts per diferents punts de la població per mostrar-la als turistes i per facilitar la mobilitat dels habitants de la població, dels de les urbanitzacions i dels visitants de fora en el marc del pla de mobilitat. L’objectiu és que tothom pugui accedir al casc urbà sense haver d’utilitzar el cotxe. El tren funciona durant vuit hores de forma ininterrompuda i s’ha pactat per on passa amb l’Associació d’Empre-

saris de l’Ametlla de Mar (Asemar) i tenint en compte on es troben emplaçats els diferents aparcaments, consolidats i habilitats per a l’estiu, on es pot deixar el cotxe mentre durin les obres que es duen a terme a la població. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, explicava que “hem fet un recorregut conjuntament amb Asemar per establir la millor ruta per on ha de passar aquest tren. El que està clar és que tothom que l’agafi i deixi el seu cotxe aparcat a les rodalies del centre del poble ha de poder accedir al casc urbà. Pensem posar parades, per exemple, a l’aparcament que ara mateix s’està utilitzant per als camions i que s’habilitarà per aparcar cotxes juntament amb el que hi ha a la zona esportiva”.

Evitar els embussos Recordem que el govern municipal va planejar el pla de mobilitat perquè

a l’estiu, amb l’afluència massiva de visitants i sense places d’aparcament al centre, pot haver-hi bastants embussos. El pla de mobilitat informarà als estiuejants mitjançant panells i díptics sobre les possibilitats d’aparcament que existeixen a altres zones del poble. Aquests aparcaments provisionals estaran ubicats a l’esplanada on s’ha de construir el centre per a la gent gran, a la zona esportiva, a l’aparcament de camions, aquests es desplaçaran al costat de la Policia Local, i al torrent de Pixavaques on es volen habilitar 500 places degudament senyalitzades per aprofitar el màxim l’espai. I també se’ls informarà que hi ha altres aparcaments consolidats com ara el del mercat, el del carrer Camarles, el de les escoles, el del Club Nàutic i el de la nevera vella. En total, més de 8 quilòmetres de places que poden encabir a 1000 turismes.

Les urbanitzacions estrenen una brigada de manteniment Els treballadors que formen part d’aquest nou equip són tres joves aturats del poble que es dediquen sobretot a l’arranjament de jardins i manteniment de carrers.

Des del mes d’abril, la Brigada d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, ha destinat un nou equip per treballar íntegrament a les urbanitzacions que es dedica, principalment, a l’arranjament de jardins i manteniment de carrers. Amb aquesta mesura es vol donar més prestacions als residents habituals de les urbanitzacions però també als nostres visitants que responen a un turisme de tipus familiar que tendeix a repetir experiència en el nostre municipi perquè troben la pau i la tranquil·litat que l’Ametlla els transmet degut, en

Els efectius de la brigada en plena tasca de neteja.

bona part, a la protecció i conservació de les nostres zones verdes, jardins, parcs i carrers. El regidor de Relacions amb les Urbanitzacions, Joan Pere Gómez i Comes, comentava que “amb aquesta brigada volem contribuir a potenciar la imatge d’unes urbanitzacions més netes perquè veïns i turistes vegin les nostres platges, carrers, zones verdes o parcs amb bons ulls.”

Joves en atur Els treballadors que formen part d’aquest nou equip són tres joves aturats del nostre poble que l’any passat van realitzar un Taller d’Ocupació de Jardineria organitzat pel Consell Comarcal del Baix Ebre. Un cop finalitzat el taller, el van afegir al currículum com a part de la seva formació i es van apuntar a la borsa de treball que disposa l’ajuntament.

Ara, aquest ha decidit contractar-los per fer les tasques de manteniment de les àrees enjardinades de les urbanitzacions de Tres Cales, Marina Sant Jordi i Calafat. Per identificarlos, porten un uniforme amb el logo de l’Ajuntament i el seu lloc de destinació.

Partida extraordinària Recordem que l’Ajuntament va incorporar al pressupost una partida de 100.000 € per ajudar a les famílies caleres, dels que 30.000 anaven destinats a la contractació de veïns en situació d’atur. Els 70.000 € restants són per a ajuts directes a veïns i famílies desfavorides segons el seu nivell d’ingressos. Les bases dels ajuts es publiquen al maig i entren en vigor al juny.

Sobre aquest aspecte, el regidor va dir que “la Brigada a les urbanitzacions respon plenament al compromís que aquest ajuntament ha adquirit per pal·liar la crisi en la mesura del possible, encara que no és feina de l’Ajuntament sinó d’altres agents polítics i econòmics, públics i privats.

No obstant, el nostre deure està en aportar el nostre granet de sorra i ajudar en tot allò que poguéssim als ciutadans del nostre poble.”

A part d’aquests treballs de jardineria, s’ha de destacar que la Brigada d’Obres i Serveis també està realitzant altres tasques, com la nova xarxa al camp de futbol 7 del parc públic de Tres Cales i l’arranjament de molts carrers de Tres Cales i Calafat.

Juny 2009

|

pàg. 11

Jornada tècnica sobre el treball policial als municipis de costa Aquesta jornada va posar en comú, mitjançant nou ponències a càrrec d’alts comandaments de diferents policies locals i mossos d’esquadra, estratègies d’actuació enfront la problemàtica específica a les poblacions costaneres.

Araceli Domínguez La regidoria de Governació va organitzar dimecres 25 de març una jornada tècnica sobre el treball que realitza la policia en els municipis costaners a on, a banda de la feina del dia a dia de tot cos policial, hi ha la problemàtica afegida que són municipis turístics, amb totes les connotacions que comporta pel que fa a l’acte delictiu, i que per sí soles constitueixen un fet diferenciador que requereix un enfocament específic. A aquesta visió en concret s’afegeix una de més general perquè el concepte modern de seguretat no només es fonamenta en el control de la delinqüència ni en el tràfic de drogues ni en les polítiques de seguretat vial. Aquest concepte va molt més enllà i és ple de continguts i reptes que no es poden oblidar com la mediació, la violència de gènere, la immigració, l’aplicació de les ordenances municipals, l’assistència sanitària, la seguretat mediambiental, la vigilància a les platges i els animals domèstics, entre d’altres qüestions.

Nou ponències Tots aquests temes van ser motiu de debat al llarg de les diferents ponències, un total de nou, en les que van intervenir alts càrrecs d’algunes policies locals i també de mossos d’esquadra i que també van servir per a intercanviar informació i compartir

La participació a la jornada va ser important.

experiències. Àlex Xavier Llambrich Bono, regidor de Governació, deia que “dintre del món policial la informació és una eina bàsica de treball i hem pensat que organitzant aquesta jornada podrem intercanviar-la i posar en comú experiències. A la jornada hem convidat a policies de municipis costaners amb una problemàtica similar perquè ens parlin del seu treball en aquest terreny”.

Per exemple, entre d’altres ponents, hi van ser presents l’inspector en cap de la policia de Salou, José Luis Gargallo, que va parlar sobre les eines de resolució dels principals problemes en els municipis de la costa; el

caporal de la policia de Tarragona ,Joan Farré, que va fer l’exposició Policia de platja. Guàrdia Urbana de Tarragona; Carles Sánchez, sotsdirector general de coordinació de policia de Catalunya, que va dissertar sobre el tema Xarxa Rescat; i Joan Figuera, intendent de Mossos d’Esquadra i cap de la regió policial de les Terres de l’Ebre, que va fer la seva exposició sobre la implantació del desplegament de Mossos a les Terres de l’Ebre i als seus municipis de costa. Les ponències es van fer al llarg de tot el dia a la sala d’actes de l’escola Nauticopesquera de l’Ametlla de Mar.

La Cala Fòrum participa en la marxa antinuclear Camposines-Ascó La campanya Apaguem les Nuclears convida a tot el territori a mobilitzar-se davant l’expiració imminent de la llicència de Vandellòs i la possibilitat que instal·lin un cementiri nuclear a Camposines.

Araceli Domínguez Diumenge 17 de maig l’entitat antinuclear de l’Ametlla de Mar La Cala Fòrum va participar a la marxa a peu que sortia des del Memorial de les Camposines, al municipi de La Fatarella, a la Terra Alta i arribava fins Ascó, tot just on es troba la central nuclear. La marxa va ser convocada per la coordinadora Anticementiri Nuclear, Jóvens de les Terres de l’Ebre i la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta en el marc de la Campanya Apaguem les Nuclears.

Segons els col·lectius antinuclears, ara més que mai tenen motiu de ser les mobilitzacions perquè l’any que ve expira la llicència de Vandellòs II i el 2011 les d’Ascó amb la possibilitat que no es renovin. A més, els manifestants també volen mostrar el seu rebuig davant la possible instal· lació d’un cementiri nuclear al territori. Vicenç Margalef, membre de Cala Fòrum, deia que “pensem que Camposines té tots els números perquè s’instal·li el cementiri nuclear perquè l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, treba-

lla a la nuclear i aquest fet pot ser decisiu. Pel territori, ara més que mai, són importants aquestes mobilitzacions” Presa de pèl La marxa també va servir perquè Apaguem les Nuclears donés la seva opinió sobre la sanció de 15,4 MEUR per les fuites de la central nuclear d’Ascó notificades l’abril del 2008 que considera una presa de pèl i denuncia que la sanció només representa 25 dies de facturació.

Juny 2009

| pàg. 12

Societat En marxa una ordenança de sorolls que concilia plenament treball i descans Aquesta mesura té com a principal objectiu fer que a La Cala siguin compatibles aquests drets fonamentals per a les persones.

L’ordenança vol estalviar molèsties al veïnat.

Araceli Domínguez Ja han entrat en vigor les restriccions pel que fa als sorolls que es poden fer durant l’estiu que estableix l’ordenança que el consistori calero va modificar el 31 de gener de 2007 per unanimitat per conciliar dos drets fonamentals: el dret al treball i el dret al descans. Els canvis afecten sobretot a l’horari de treball en feines de construcció i edificació i a la via pública que són els que acostumen a provocar mes molèsties.

Arribada del bon temps Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, diu al respecte que “una vegada més arriba l’estiu i hem de ser capaços de conciliar el dret al descans i el dret dels turistes de passar-ho bé amb el dret al treball. I a l’estiu és complicat i ara més que tenim tantes obres al carrer. Per això seguim recordant a la gent que tenim una ordenança que regula els sorolls i les vibracions i que la farem complir perquè tothom pugui conciliar aquests

drets fonamentals per a les persones”.

Per norma Pel que fa als treballs a la via pública i d’edificacions a l’estiu, l’article 34.1 de l’ordenança general municipal estableix que s’executaran de dilluns a divendres entre les 08 i les 21 hores, i els dissabtes entre les 09 a les 14 hores.

A més, en l’època que va des del 28 de juny fins el 29 de juliol i l’ última setmana d’agost, es restringeix l’execució d’aquests treballs, quan s’executin a menys de 100 metres de qualsevol tipus d’habitatge, individual o col·lectiu, a les següents franges horàries: de les 09 fins a les 13.30 hores, i de les 16 fins a les 20 hores.

Excepció a la regla No obstant, es contempla que les obres que per raons tècniques, de necessitat o de perill que siguin d’interès públic i que s’hagin d’executar fora de l’horari establert han de ser

expressament autoritzades pel regidor d’Urbanisme que valorarà la urgència i la necessitat de la possible excepció a la norma. És el cas de les obres de construcció de l’aparcament soterrat, de la piscina i del CAP. Circulació de camions D’altra banda, respecte a la circulació de camions, l’article 30 de l’ordenança general municipal reguladora de la circulació de vianants i de vehicles estableix que des del 15 de juny al 15 de setembre i des de les 09.30 hores fins a les 14 hores i des de les 16.30 hores fins a les 20.00 hores es restringeix la circulació de camions pel nucli urbà. Per tant, aquests només podran circular des de les 14.00 fins a les 16.30 hores.

A més, l’article. 34.3, en l’època que va des del 28 de juny al 30 d’agost, prohibeix les excavacions, perforacions i la instal·lació d’estructures sobre domini públic municipal, així com tallar els carrers per interessos particulars.

El programa Espai Terra de TV3 s’embarca a la Frau L’equip del programa de TV3 encapçalat per Francesc Mauri va visitarl L’Ametlla de Mar per conèixer de més a prop el món de les tonyineres a través de les explicacions dels mariners, de les seves anècdotes i vivències després de cinc generacions que s’hi han dedicat.

Araceli Domínguez L’equip del programa de TV3 Espai Terra encapçalat pel meteoròleg Francesc Mauri va visitar l’Ametlla de Mar la matinada de dilluns 18 de maig per embarcar-se a la tonyinera de la família Balfegó, la Frau. L’objectiu de la visita era conèixer de més a prop aquest món amb les explicacions dels mariners, a través de les seves anècdotes i vivències després de cinc generacions de tonyinaires que s’hi han dedicat. I també van parlar dels seus neguits, com la competència deslleial d’altres països europeus, i de l’evolució d’aquest tipus de pesca mitjançant el testimoni d’excepció dels representants més gran i més jove de la família.

Evolució en la mentalitat Mauri va tenir ocasió de parlar amb tothom i va comprovar l’evolució en la mentalitat que han viscut aquests mariners. I tot en un ambient molt relaxant, al voltant d’un esmorzar a bord que, evidentment, va tenir com

a plat principal la tonyina roja, que va ser acompanyada per uns fideus rossejats. Tot regat degudament amb un vi blanc de la Terra Alta. Mauri ens explica els motius pel quals van triar l’Ametlla de Mar i el món dels tonyinaires per protagonitzar un Espai Terra. “Va L’helicòpter de TV3 durant l’enregistrament del programa. sorgir la idea perquè conec l’Ametlla de Mar i també el treball de les sis i van estar observant la tria del seiúniques barques que tenen llicència tó i la sardina però ens hem centrat a l’estat espanyol per pescar tonyi- en les tonyineres, precisament, per na roja al Mediterrani. Per això vaig la peculiaritat d’aquesta pesca, en pensar que era bo destacar aquest aquest indret”. fet tan peculiar, no només per les barques sinó pel port en sí mateix. Emissió del reportatge Podríem haver fet un reportatge de L’equip de Mauri va passar un matí la pesca de qualsevol altra espècie. agradable i sorprenent a bord. El proDe fet, quan sortien de matinada, tor- grama es va emetre dilluns dia 15 a naven les barques que van a la llum dos quarts de nou.

Juny 2009

|

pàg. 13

Creu Roja obre el servei de salvament a les platges amb 27 socorristes Enguany són 27 els socorristes que vetllen per la seguretat dels banyistes a sis platges del nostre municipi.

Araceli Domínguez La Creu Roja vigila les platges caleres des de Sant Joan fins a últims d’agost per evitar que ningú prengui mal mentre gaudeix del sol i la mar.

Enguany són 27 els socorristes que s’encarreguen d’aquesta tasca, des de les 11 del matí fins a les 18.30h, a sis platges de la nostra costa: L’Alguer, Pixavaques, Sant Jordi, Cala Forn, Calafató i L’Estany. Creu Roja també disposa de dues zódiacs i una altra de reserva per si cal reforçar la vigilància a les platges de Sant Jordi, al port pesquer i a la platja de l’Estany.

Però, per si totes aquestes precaucions fossin poques, també està disponible la barca de Salvament Marítim que patrulla per tota la costa calera.

Els socorristes tenen formació en primers auxilis i, els que són majors d’edat, també han de tenir formació en socorrisme aquàtic. A banda, els que patrullen les zódiacs, han tenir

Presentada una nova embarcació de Salvament Marítim a càrrec de la Creu Roja La subdelegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, va presentar el dia 18 de juny una nova embarcació de Salvament Marítim, depenent del Ministeri de Foment, que estarà a càrrec de la Creu Roja amb base a l’Ametlla de Mar. Aquests tipus d’embarcació s’emmarca dintre del conveni de col·laboració entre Salvament Marítim i la Creu Roja. Tripulada per voluntaris de la Creu Roja, és de nova construcció i substitueix a la LS Mestral amb base a l’Ametlla de Mar. Es tracta d’una embarcació semirígida model Cormoran 730 de les drassanes Duarry. És capaç de desenvolupar 35 nusos i està propulsada per un motor Steyr de 6 cilindres i 250 CV

de potència, amb una capacitat de dipòsit de 300 litres de combustible.

La seva tripulació habitual són 2 persones, encara que té capacitat per a 4 tripulants i un espai per transportar 15 persones més. També compta amb un sistema de redreçar el vaixell quan aquest hagi escorat o bolcat.

L’embarcació porta un complet equip de navegació integrat amb Radar, plotter i sonda de la marca Raymarine, 2 ràdios de VHFs, il·luminació i megafonia. Compta amb flotador de Neoprè – Hypalon, per a una millor resistència a l’acció del Sol, dividit en 7 cambres independents i doble defensa perimetral. La inversió del Ministeri de Foment ha estat de 100.000 €.

Les autoritats van sortir a provar la nova embarcació el dia de la seva presentació.

la titulació corresponent de patró de barca o similar.

Evitar incidents Pilar López, secretària de Creu Roja de l’Ametlla de Mar, ens explicava que per evitar incidents a la mar “els banyistes han de saber interpretar i atendre els missatges que se’ls envien des de les banderes que s’hissen a la platja. És una manera de comunicar-nos amb ells. Crec que la gent abans de baixar a la platja hauria de mirar primer quina és la bandera que en aquest moment està hissada”.

Pilar també ens explicava els significat d’aquestes banderes. “Tenim tres colors: el verd, vol dir via lliure per banyar-se; el groc, ens adverteix que pot haver perill; i el roig, desaconsella plenament el bany. A més, a aquestes banderes podem afegir la bandera de la medusa, si s’escau, que és blanca amb una medusa de color lila al mig. Per exemple, una bandera groga acompanyada d’una bandera de meduses, indica que

Detingut per presumptes agressions El passat 21 de maig de 2009, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar procedien a la detenció de F.J.V, veí de la població, per presumptes agressions a la seva parella. La detenció es va produir arrel de la denúncia formulada per la dona,. Els agents es van desplaçar al domicili on van poder localitzar al presumpte agressor que ja ha estat posat a disposició judicial.

l’advertència en aquest cas és per meduses. I una bandera roja amb una de meduses vol dir que l’aigua està plena d’aquests animals encara que la mar estigui plana”.

Bitxos molt molestos I és que les meduses són uns dels temes que més preocupen a l’estiu. Sense voler crear alarma és cert que hi ha una proliferació de bancs d’aquests bitxos, no només a l’Ametlla sinó per tot el litoral, degut a que han minvat els seus depredadors.

Però també, ens explicava Pilar, “una picada puntual no vol dir que a l’aigua n’hi hagi. De vegades, per exemple, passa que estan pel roquer i li piquen a un nen que juga o busca crancs.

Això no és motiu per crear alarma”.

Sobtosament, encara que això suposa que els nostres socorristes no tenen gaire feina, la bandera amb la que més es comunica Creu Roja amb els banyistes és la bandera verda que ens permet confiar i gaudir plenament de l’aigua.

Juny 2009

| pàg. 14

Societat La campanya Disfruita-la es posa en marxa al CEIP Sant Jordi

L’alcalde amb el President de la Diputació, el director del centre i la resta d’autoritats dirigint-se als alumnes.

La campanya, impulsada per Unió de Pagesos amb el suport del CCBE i la Diputació de Tarragona vol promoure el consum de fruita entre la població infantil i juvenil i donar a conèixer la gran varietat de peces i gustos de la fruita dolça mitjançant tastos guiats.

Araceli Domínguez Dimarts 19 de maig el president del Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE), Andreu Martí, el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el coordinador territorial d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, van participaran en l’acte d’inauguració i de posada en marxa d’una nova edició de la campanya Disfruita-la que va tenir lloc al CEIP Sant Jordi de l’Ametlla de Mar. A l’acte d’inauguració d’aquesta cinquena edició de Disfruita-la, la segona a la comarca del Baix Ebre, també van assistir el conseller comarcal d’Ensenyament, Lluís Soler, del gerent de l’ens comarcal, Rubén Lallana, i del director del CEIP Sant Jordi, Octavi Figueres.

10 escoles del Baix Ebre Enguany participen a la campanya

un total de 1.015 escolars de 10 escoles del Baix Ebre. En aquest primer dia s’han repartit carmanyoles amb forma de poma i plena de trossets de poma, de pera, i cireres entre 140 alumnes de primer i segon de primària del CEIP Sant Jordi de l’Ametlla de Mar perquè les utilitzin posteriorment per portar fruita al col·legi. La campanya s’estendrà en els pròxims dies a centres de Tortosa, Roquetes, Deltebre, l’Aldea, Tivenys, i Xerta.

Andreu Martí feia referència que alhora “també es fomenta el tema del reciclatge. Després de consumir la fruita, tenim la carmanyola que cada dia els nens poden portar a l’escola.

Però per donar un impuls definitiu al reciclatge, per fer que sigui un hàbit, hem de comptar amb la complicitat de tota la comunitat educativa. I aquí ens hem d’incloure també els pares que hem d’aportar el nostre granet de sorra per un futur on tots fessin un bon ús dels aliments”.

Promoure el consum de fruita local L’objectiu d’aquesta campanya que impulsa Unió de Pagesos amb l’ajut del Consell Comarcal i de la Diputació de Tarragona és promoure el consum de fruita entre la població infantil i juvenil i donar a conèixer la gran varietat de peces i gustos de la fruita dolça mitjançant tastos guiats. Tanmateix, es vol ensenyar els nens que menjar fruita és sa i divertit. A més, aquesta campanya intenta generar en els més petits el consum de frui-

ta de proximitat perquè és una manera d’apostar pel comerç just que en aquest cas fa referència directa a la subsistència del pagès que viu al poble. Tots aquests conceptes es van ensenyar als escolars de l’Ametlla d’una forma lúdica, mitjançant les explicacions d’un grup d’animació.

Joan Montesó agraïa “al CCBE i a la Diputació de Tarragona el seu suport en aquesta iniciativa que venim fent arreu de Catalunya, allí on la gent té visió de futur perquè menjar fruita de proximitat té un valor afegit pel que fa al comerç just que, per a nosaltres, fa referència als productes de la terra”.

Estudis negatius Segons alguns estudis, un 43% dels adults i un 57% dels joves no consumeixen les dues racions de fruita diàries que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, segons els mateixos estudis, una de les raons perquè el consum ‘vagi a menys’ està relacionat amb la molèstia que suposa pelar la fruita per al 40% dels infants. Així, ‘Disfruita-la’, una campanya que es va iniciar ara fa cinc anys, vol combatre aquesta davallada en el consum de fruita recuperant l’hàbit de menjar fruita en l’entorn familiar, amb la implicació dels centres educatius.

En aquesta edició de ‘Disfruita-la’, la Diputació de Tarragona ha fet una aportació de 6.000 euros al Consell Comarcal del Baix Ebre.

Cloenda del curs de restauració “Profit”

Els alumnes del curs amb els diplomes.

El passat 25 de maig es va dur a terme la cloenda del curs Profit, un curs adreçat al personal sense formació específica en atenció al client i servei d’hostaleria i amb pocs coneixements de català per poder atendre el públic.

L’objectiu primordial del curs era aconseguir formar els treballadors i treballadores de la restauració en l’atenció al client i facilitar-los els recursos lingüístics més bàsics per poder comunicar-se mínimament en llengua catalana en la seva activitat professional.

En la cloenda del curs van estar presents l’alcalde de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i el director del Departament d’Innovacions, Universitat i Empresa, Josep Felip Monclús, que van lliurar un diploma a cadascun dels alumnes que van assolir amb èxit el curs.

A més, en l’acte es va comptar amb la presència dels propietaris dels restaurants on treballen els alumnes que han rebut aquesta formació que, sens dubte, contribuirà a millorar el servei d’atenció al client en el sector de la restauració.

Juny 2009

|

pàg. 15

Entregats 500 diplomes de les activitats formatives a l’Ametlla de Mar 58 cursos, 3 plans d’ocupació i 1 taller d’ocupació han estat impulsats des de la Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.

Francesc Callau El 22 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de l’Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya a l’Ametlla de Mar, l’acte de cloenda de les activitats formatives 2008 impulsades per la Regidoria de Formació i Treball de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. En total, han estat 58 cursos que han significat un total de 1.243 hores de formació, amb 658 inscripcions i que han fet possible que

L’alumne de més edat de tots els cursos realitzats va rebre una placa conmemorativa de mans de les autoritats.

s’hagin arribat a entregar fins a 498 diplomes.

A més, l’acte també va fer referència als 3 plans d’ocupació i al taller d’ocupació que ha donat feina i format a 20 persones més.

Anna Gallart, regidora de Formació, va destacar que, “és un goig veure a tota la gent que col·labora fent cursos, ja que cada any són més, i això és molt important, ja que demostren que volen formar-se i treballar i això fa que a l’ajuntament ens animem a continuar amb més cursos”.

Per la seva part, l’alcalde Andreu Martí destacava el repartiment de la Guia útil per a la recerca de feina entre tots els presents i persones relacionades amb les activitats formatives, “estem satisfets de veure la feina feta per molta gent, tècnics, departaments, regidories, la pròpia gent dels cursos, Treball, el SOC i les empreses col·laboradores. És un esforç conjunt. Hem donat aquesta guia per aportar el nostre gra de sorra. Si només una persona aconsegueix trobar feina, haurem complert l’objectiu”.

Per la seva part, Jose Antonio Martín, director dels Serveis Territorials

de Treball de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, va lloar el paper de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar en la formació dels seus ciutadans, “és un goig veure com des de l’ajuntament es col·labora i es fa tota aquesta formació, en un moment on l’aposta per la formació de les persones aturades és una acció de les més importants que poden fer les administracions, com també fem des del Departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya”.

Al llarg de l’anu 2008 el telecentre de l’Ametlla de Mar, ubicació de la majoria de les activitats formatives, ha desenvolupat cursos diversos d’idiomes, tecnologia de la informació i la comunicació, administració i oficines, serveis a la comunitat, serveis d’hostaleria i turisme, lleure i salut i higiene personal, a més d’estrenarse com a punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya(UOC) al Baix Ebre.

A més, el vestíbul de l’escola de Capacitació Nauticopesquera va acollir una exposició amb els treballs realitzats pels alumnes del curs de fotografia.

El TSJC dóna la raó a l’ajuntament en el contenciós de la porta de la Cova Gran La sentència desestima el recurs dels veïns perquè considera que la modificació del Pla General que qualifica aquest espai com a públic és absolutament legal i vàlida.

Araceli Domínguez Després d’un procés judicial de traves legals que ha durat gairebé cinc anys, finalment, el passat 29 de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va donar la raó a l’ajuntament de l’Ametlla de Mar pel que fa al canvi d’alineació del solar Cova Gran situat al carrer Mediterrani s/n.

Antecedents del conflicte El 17 de setembre de 2004 la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va acordar aprovar definitivament la modificació puntual de la revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística per qualificar el camí de Lligallo de Ronda, un es-

pai que sempre havia estat transitat pel veïns del poble, i que els veïns de l’edifici Cova Gran havien decidit tancar sota la seva responsabilitat ficant una porta de la que només tenien ells la clau, passant a ésser així l’accés exclusivament privat.

Recurs d’alçada En saber la resolució de la CUTE, al novembre de 2004, la comunitat de veïns va interposar un recurs d’alçada contra l’acord d’aquest organisme al que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) no va replicar, desestimant-se així el recurs veïnal per falta de resposta. En no obtenir-la, la comunitat de Cova Gran va interposar un contenciós administratiu que la justícia ha desestimat perquè considera que la modificació és perfectament vàlida

La porta de la discòrdia. Ara haurà d’estar sempre oberta.

i legal. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Urbanisme, deia que “des de l’ajuntament sempre hem tingut molt clar que aquesta porta no havia d’estar perquè sempre ha estat un lligallo de Ronda i ara ha de ser la continuació del Passeig Marítim.

Per això nosaltres hem treballat i treballarem perquè aquesta porta no estigui i perquè la gent de La Cala, com ha fet sempre, pugui circular tranquil·lament per aquest passeig”.

Un camí per a tothom Així la nostra població recuperarà per a ús públic aquest camí, que inclou el carrer i el vial d’accés al parc i al jardí de Cova Gran o del camí del Lligallo de Ronda. Ara només queda la tramitació administrativa que faci efectiva aquesta posició de planejament.

Juny 2009

| pàg. 16

Societat Cloenda del curs 2008-09 per als alumnes de batxillerat i dels cicles formatius La cerimònia de cloenda va ser un acte emotiu i brillant que va servir per acomiadar els alumnes de 2n de batxillerat, i també a la seva tutora, i als alumnes dels cicles formatius de tècnic administratiu i de manteniment de vaixells.

Araceli Domínguez Divendres 6 de juny va tenir lloc la cerimònia de cloenda del curs 200809 per a 21 alumnes de segon batxillerat i 17 de dos cicles formatius, 13 de tècnic administratiu i 4 de manteniment de vaixells. Per cert, aquest últim cicle és l’últim any que s’imparteix a l’institut. A partir d’ara es farà a l’Escola Nàutica. Javier Sánchez, director de l’IES Mare de Déu de la Candelera, va fer de mestre de cerimònies en un acte molt emotiu, barreja de joia i enyorança, en les seves pròpies paraules, que va agrupar alumnes, professors i familiars. Durant la cerimònia la tutora dels joves que ara se’n van, Núria Ortiz, va fer saltar les llàgrimes a més d’un amb el seu discurs de comiat de l’escola. Aquesta professora d’anglès també deixa l’institut després de set anys. La cerimònia, a més, també va comptar amb altres moments molt especials com el lliurament d’orles als alumnes, de medalles fetes pels alumnes als professors amb molta gràcia i que servien per triar “místers i misses” en diferents categories i atenent al caràcter de cadascú, el lliurament de roses a les mares i, per finalitzar, un pica-pica per arrodonir

Els alumnes de batxillerat que deixen l’institut participant el l’acte de cloenda.

l’acte. Javier Sánchez va fer una valoració molt positiva d’aquesta promoció d’alumnes i del curs en general. .

Nivell molt alt Enguany, ha hagut alumnes amb notes molt altes a batxillerat. Tant és així que ha estat difícil triar les dues matrícules que, per norma, es poden posar. Però, a més dels excel·lents, també ha hagut un bon grup d’alumnes que han tret una mitjana de no-

table molt alt. A banda de l’orgull a l’expedient per a les dues alumnes en concret que han obtingut matrícula, suposa la matrícula gratuïta en el primer any d’universitat. Malgrat tot, encara queda passar la selectivitat. Els alumnes que han triat fer-la enguany començaven les proves dimarts dia 12 a Tortosa i van fer exàmens fins dijous dia 14. Oficialment, però, el curs acaba el dia 26 de juny amb el lliurament de les notes definitives per a tots els alumnes.

Quatre detinguts per fer-se passar per instal·ladors de gas Feien falses revisions de les instal·lacions i cobraven imports abusius per la feina.

El passat 22 de maig, efectius de la Unitat de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra el Baix Ebre, van detenir Mario HB, veí de Cornellà de Llobregat de 33 anys, Felipe SD, veí de Castelldefels de 23 anys, José Maria PR, veí de Sabadell de 30 anys i Antonio VP, de 35 anys i de Santa Coloma de Gramenet, tots ells de nacionalitat espanyola, imputats en els delictes d’intrusisme professional, falsificació documental i estafa continuada. Tots quatre es feien passar per instal·ladors de gas butà.

La detenció, que es va produir amb la col·laboració de la Policia Local de l’Ametlla de Mar, va tenir lloc a la urbanització Tres Cales de l’Ametlla de Mar, després que una veïna alertés que els individus podrien estar fent

revisions fraudulentes. Precisament, a la dona li haurien cobrat 100 euros per canviar el caputxó de la bombona de butà i un suposat servei de revisió per un període de 5 anys. Amb tot, els homes no li van deixar cap factura.

En trobar als quatre individus, els agents van poder comprovar que portaven un uniforme similar al de l’empresa Repsol, però cap acreditació visible. De fet portaven un document plastificat amb una foto tipus carnet enganxada sobre el plàstic.

A banda, cap de les identificacions portava el segell corresponent i obligatori del departament d’Innovació, Universitat i Empresa. En una de les suposades acreditacions, a més, hi figuraven dues persones, cosa totalment il·legal.

En total, de moment, s’ha provat la presumpta estafa a quatre persones de la mateixa urbanització, però s’estan duent a terme més gestions per trobar altres víctimes. Els quatre individus haurien estafat més de 800 euros amb aquest mètode. A dos dels detinguts, Mario HB i Felipe SD, els consten antecedents similars.

Cal recordar que ara fa uns mesos la Policia Local de l’Ametlla de Mar ja va fer una campanya d’avís a la població, davant les sospites que s’estaven duent a terme pràctiques similars, aconsellant a tots els ciutadans que tinguessin alguna sospita que el servei rebut no era adequat o les quantitats demanades pel servei eren abusives, que ho denunciessin al cos de seguretat municipal.

Juny 2009

|

pàg. 17

Infraestructures El ministeri d’Indústria estima les al·legacions interposades per l’Ametlla als aerogeneradors Malgrat tot, el ministeri deixa oberta la porta a altres projectes eòlics amb noves condicions per instal·lar-s’hi.

Araceli Domínguez El ministeri d’Indústria ha donat la raó a l’ajuntament de l’Ametlla de Mar respecte a les al·legacions que aquest va presentar al projecte que l’empresa Explotaciones Ecológicas del Viento S.L tenia preparat davant de la costa de l’Ametlla de Mar. El projecte contemplava la instal·lació de 18 aerogeneradors de 3 megawats de potència i 80m d’ altura a 500 metres de la costa i separats cadascun per 500 metres més, ocupant així una superfície de 306,58ha que és gairebé el doble de l’ocupació actual del casc urbà de l’Ametlla de Mar. Tres anys enrere Aquestes al·legacions es van presentar el 8 de juny de 2006 després que dos dies abans el ple de l’ajuntament rebutgés per unanimitat la instal· lació del parc eòlic i van ser subscrites

per 40 associacions del municipi. El consistori va argumentar per oposar-se a la seva instal·lació, després de consultar a diferents tècnics i especialistes que el parc eòlic podia afectar negativament l’activitat pesquera i turística, el paisatge i el patrimoni natural, especialment el fons de posidònia, i la navegació entre d’altres activitats. Igualment, a banda del vistiplau a les al·legacions, el projecte inicial presentat per aquesta empresa tampoc s’hauria pogut dur endavant perquè ha caducat d’ofici. Ara qualsevol empresa que vulgui instal·lar aerogeneradors davant les nostres costes ha d’iniciar un projecte de nou i complir les noves condicions que el ministeri ha posat en aquest cas que són que els aerogeneradors s’instal·lin a 2500 metres de la costa.

Totes les al·legacions que calguin Tot i això, l’Ametlla de Mar continuarà posant al·legacions, d’una banda, contra el projecte global del ministeri que dóna la pauta per instal·lar aerogeneradors i, d’altra, contra cadas-

cú dels possibles projectes presentats per les empreses que es vulguin instal·lar. Xavier Llambrich Bono, regidor de Medi Ambient, deia que “respecte al parc eòlic que volen col·locar davant del nostre poble tenim una bona notícia perquè han acceptat les nostres modificacions al projecte que hi havia damunt de la taula. De fet, aquest ha caducat d’ofici i, ara si volen encetar algun projecte d’aquest tipus hauran de començar de nou. La mala notícia és que el ministeri ara fa un nou plantejament que esquiva les nostres al·legacions però possibilita la instal·lació d’un parc eòlic a 2.500 metres de la costa. Per tant, per a nosaltres, la victòria que hem assolit és parcial. Continuarem lluitant perquè el parc no es posi i, si ho fan, al menys que no representi cap impacte negatiu per al municipi”.Així doncs, l’Ametlla de Mar continuarà lluitant perquè qualsevol instal·lació d’aerogeneradors es faci el més lluny possible de les seves costes i fins tot d’altres lloc propers a les nostres terres.

L’Ajuntament estarà atent a la presentació de nous projectes.

L’Ametlla de Mar instal·la plaques fotovoltaiques en els edificis públics Amb aquesta mesura, es vol potenciar l’ús i promoció de les energies sostenibles i netes i també que les diferents entitats i empreses de caràcter privat que hi ha a la població segueixen la iniciativa.

Les plaques significaran un bon estalvi.

Araceli Domínguez El govern municipal té previst, a curt termini, la instal·lació de plaques fotovoltaiques per aprofitar l’energia solar i convertir-la així en energia elèctrica a diferents edificis públics de la població. Aquest edificis són l’Ajuntament, el mercat, el poliesportiu, l’escola Sant Jordi, l’institut, la llar d’infants, l’Escola Nauticopesquera, el poliesportiu Galetet, el camp de futbol, les piscines, les brigades

municipals i el cementiri. Aquesta iniciativa s’ha pres perquè l’ajuntament vol ser capdavanter a nivell municipal en l’ús i promoció de les energies sostenibles i netes i també vol que les diferents entitats i empreses de caràcter privat que hi ha a la població segueixen el seu exemple i es proveeixen d’energia de la mateixa manera.

Més avantatges A més, indirectament, el funcionament de les plaques solars en els edificis de la localitat, a banda dels seus efectes innocus sobre el medi ambient, té l’avantatge afegida que l’energia elèctrica que generin s’utilitzarà per abastir els mateixos locals on estan instal·lats, estalviant així despeses en costos.

Xavier Llambrich Bono, regidor de

Medi Ambient, deia que “una de les apostes que des de l’ajuntament estem fent de cara a les energies renovables és la col·locació de plaques solars fotovoltaiques als sostres del edificis públics. Amb aquesta idea hem confeccionat un catàleg de sostres susceptibles de poder albergar aquestes estructures i amb això volem preparar un plec de clàusules perquè es presentin a un concurs públic les empreses que estiguin interessades en el projecte”.

D’altra banda, dintre de la política d’afavorir que tinguin feina empresaris i treballadors locals que duu a terme el govern municipal, i si hi ha empreses instal·ladores de plaques fotovoltaiques que treballin a la població i siguin competitives, tindran prioritat respecte a altres.

Juny 2009

| pàg. 18

Medi Ambient L’Ajuntament de l’Ametlla acusa el CAT de manca d’informació El consistori critica que no se l’avises dels motius del tall de subministrament d’aigua del divendres al vespre, fins moltes hores després del tall.

Francesc Callau El tall durant unes hores del subministrament d’aigua del Consorci d’aigües de Tarragona el passat 22 de maig a la nit, ha deixat preocupat als responsables municipals de la població, no tant per la gravetat dels fets, donat que en cap moment va tenir cap incidència per a la salut dels ciutadans, sinó per la manca d’informació del moment.

Fites de les canonades del CAT a l’accés a la població.

L’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, alhora que membre del CAT, ha mostrat el seu malestar pel fet que el CAT procedís a tallar el subministrament i no informés del fet a l’ajuntament, alhora que tampoc està d’acord amb el protocol d’actuació utilitzat, ja que tot i que les analítiques van donar resultat negatiu, el motiu del tall, fou un suposat positiu per mercuri i no una avaria com es va comunicar a les companyies explotadores dels serveis municipals d’aigües.

Pel que fa a l’Ametlla de Mar, el primer avís del CAT el rep la companyia Aquàlia a les 19.50 amb l’objectiu de

que es talli el subministrament de la urbanització Tres Cales per una avaria i posteriorment a les 21.10h un nou contacte del CAT amb la companyia d’aigües ja canvia la versió i informa que es tracta d’un problema de contaminació de l’aigua subministrada en alta i que, per tant, el tall s’havia de fer extensiu a tota la població.

Fins aquell moment, el CAT en cap moment havia informat a l’Ajuntament, i és la companyia d’aigües qui fa l’avís al regidor de Mediambient que és qui mobilitza un gabinet de crisi i demana explicacions al CAT sense cap resposta clara i per escrit, fins a les 01’00 de la matinada, més de quatre hores després del primer avis rebut per la companyia d’aigües.

Mentre això succeïa, la companyia d’aigües va procedir al tall del subministrament, a fer analítiques de l’aigua dels dipòsits i al seu buidat per precaució.

Segons Andreu Martí, “el fet és greu, ja que els municipis afectats no podem tolerar que com a responsables primers dels nostres ciutadans, que no se’ns comuniqui res de manera oficial fins més de quatre hores després que a les companyies d’aigua i vuit hores més tard del moment en què, suposadament, es

tenen els primers indicis. Els fets succeïts divendres al vespre ens preocupen més, si es té en compte que en pocs mesos està previst que s’iniciïn els treballs de descontaminació dels llots tòxics acumulats al pantà de Flix, una delicada actuació que, de no comptar amb una adequada planificació i sobretot transparència informativa als municipis afectats, pot suposar un greu problema social”.

La informació facilitada pel CAT a l’Ajuntament comunicava que a causa d’uns registres anormals detectats en les analítiques de l’aigua que s’efectuen en els laboratoris del CAT a l’Ampolla s’havia procedit al tall preventiu del subministrament d’aigua als consorciats, sense especificar en cap moment quins eren els registres anormals detectats, que després en les analítiques van resultar negatius. És més, el CAT afirma en el comunicat que la situació va començar a normalitzar-se a partir de les 22.15, reprenent el subministrament, quan fins a les 01’00 no en va informar als ajuntaments.

El Grup Parlamentari de CiU a través del diputat ampollero Francesc Sancho ja ha anunciat que presentarà preguntes al respecte al Parlament de Catalunya.

Juny 2009

|

pàg. 19

Cultura i espectacles Diada multitudinària al Castell de Sant Jordi Els caleros van acudir de forma massiva a la 27a Diada al Castell per celebrar tots plegats que, gairebé 30 anys després de reivindicarlo, aquest espai ja és de tot el poble.

Les colles d’amics reunides al voltant d’una paella.

Araceli Domínguez Finalment la 27a diada de Sant Jordi al castell es va poder celebrar el dia 31 de maig amb un temps esplèndid i amb la complicitat de milers de caleros que no es van voler perdre la que, sens dubte, va ser la jornada al castell més important de les que s’han succeït al llarg dels anys per les connotacions històriques i emocionals derivades del fet que el castell ja és propietat del municipi, és a dir, de tots el vilatans de La Cala. Finalment, gairebé 30 anys després que es va iniciar aquesta diada reivindicativa precisament per reclamar el que ara és una realitat i que amb el pas del temps ha esdevingut a més un dia de germanor i joia, el temps ha donat la raó als caleros i el castell torna a les seves mans.

Un bon començament La diada va començar amb la caminada popular fins al castell en la que

Alegria total Per arrodonir l’alegria dels caleros només falta que l’administració estatal iniciï les obres de restauració de l’espai, que ha d’integrar elements de lleure, ambientals i patrimonials. A grans trets, el projecte preveu aixecar dos aparcaments asfaltats, enderrocar les dues edificacions existents vora el castell i restaurar l’espai de quatre hectàrees que envolta el castell entre les platges de Cala Vidre i Sant Jordi amb vegetació autòctona i elements de pedra seca i fusta. També es milloraran els accessos a les platges i una passarel·la permetrà accedir a les fortificacions de la Guerra Civil i a les ruïnes del primigeni castell medieval, així com la instal·lació de l’enllumenat. En total, el Ministeri de Medi Ambient s’ha compromès a aportar 1,85 MEUR, per al projecte.

L’alcalde i les regidores repartint els exemplars simbòlics de titularitat del castell.

van participar més de 100 persones, tot seguit va tenir lloc la tradicional sardinada, l’actuació del grup La Batucada i l’acte més important, la cessió oficial del castell al poble de La Cala on es van lliurar pergamins del títol simbòlic de propietat a cadascú dels caleros presents. Abans, però, Joan Rebull, un dels impulsors de les reivindicacions de l’any 1982, va fer una introducció històrica sobre el que el castell, que es va construir al segle XIII, ha representat per a la població.

Carta dels Mangrané Després es va llegir una carta escrita per Francesc Xavier Mangrané, fill de la família propietària fins ara, i que no va poder ser present a l’acte, en la qual es feia palès l’orgull dels Magrané per poder satisfer aquest antic anhel de l’Ametlla de Mar. L’acte de cessió es va completar amb la descoberta d’una placa commemorativa d’aquest dia a càrrec de l’alcalde Andreu Martí. “La Diada de Sant Jordi al Castell és una data molt assenyalada al calendari de l’Ametlla de Mar però enguany, a més, suposa un

abans i un després per a la història del nostre poble. Des del passat 23 d’abril el municipi ja és propietari del castell i de les quatre hectàrees que l’envolten. Aquest fet és el fruit dels diferents esforços que ha fet molta gent al llarg dels anys i enguany hem volgut recordar-ho. A Joan Rebull i a molts més que han reivindicat sempre d’una manera festiva, si voleu, el castell. És una feina de tots a la que jo he pogut contribuir amb l’últim esforç, el que m’omple de joia i satisfacció. Sóc plenament conscient que hem complit amb l’objectiu marcat ara fa 27 anys”.

Concurs de paelles A continuació, van continuar les activitats lúdiques d’aquest dia com el concurs de paelles, en el que van haver 33 participants i que va guanyar Íngrid Borràs, que es va endur 150 euros, a la que van seguir Teresa Doménech, que va obtenir un premi de 120 euros i Teresa Borràs, que va guanyar 100 euros. També va actuar la xaranga La Farola. I per la tarda va haver-hi els jocs infantils i populars a càrrec del grup Rovell d’Ou.

?

Juny 2009

| pàg. 20

Entrevista

Pere Margalef Vendrell L’any 1979 fou el primer alcalde sorgit de les urnes de l’actual període democràtic. S’hi va estar en el càrrec gairebé quatre legislatures, 14 anys i 7 mesos, 12 d’ells de manera ininterrompuda.

Regentava junt amb la seva dona una tenda d’alimentació de caire familiar i va accedir a l’alcaldia amb 50 anys, encapçalant la primera gran transformació de l’Ametlla de Mar.

tots dos la costera de l’Avecrem i no recordo com va sorgir la conversa, però em va demanar que no em presentés. Allò encara em va donar més ànims.

I el dia de la primera votació democràtica?

Aquell dia el poble va parlar i es va demostrar que no volia que Ballesteros fos alcalde. No hi va haver cap incident i ho vam viure amb nervis i emoció.

Tot i guanyar les eleccions la candidatura independent de Josep Ballesteros, que havia estat alcalde durant el darrer tram de dictadura i posteriorment fins a la convocatòria d’eleccions, CiU encapçalada per vostè i el PSUC van acabar pactant i governant.

L’objectiu era fer fora a Ballesteros o n’hi havia d’altres?

Pere Margalef Vendrell.

Quan i per què decideix presentar-se a les eleccions municipals?

Un dia em truca Marti que era Diputat i regentava una coneguda tenda de roba a Tortosa, proposant-me encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions. Suposo que gent del poble pròxima al partit li devien haver parlat de mi. A casa ho estava passant molt malament, donat que l’any 1978 se’ns havia matat el nostre fill Xavier en accident de cotxe. Va venir a veure’m, vam parlar i li vaig demanar uns dies per pensar-m’ho, però de seguida vaig entendre que allò podia suposar un camí per traure’m la desgràcia del cap, que en aquell moment eren les 24 hores. Tindria altres ocupacions i allò m’ajudaria. Jo

mai havia tingut cap intenció de dedicar-me a la política ni tampoc havia fet mai cap activitat que hi tingués relació. L’única condició que li vaig demanar fou que em deixés triar la gent que aniria a la meua candidatura.

Quan vam veure que el PSUC amb Laureano i Jordi també sortien, vam pensar que segurament ens donarien els vots a nosaltres i així faríem fora a Ballesteros. Amb tot, hi va haver un moment de tensió quan alguns interessats van fer córrer la veu que un dels que s’havia presentat a la nostra candidatura votaria a Ballesteros, però això no va passar. I sí, anàvem perquè ell no tornés a ser alcalde.

Com va ser aquella primera campanya electoral?

Com recorda els primers dies d’alcalde en aquella jove democràcia?

Va ser dura, ja que ens vam haver de dedicar al 100%. Recordeu que davant teníem a Ballesteros que havia estat alcalde durant 12 anys, que sabia com anaven les coses i tenia molta influència al poble. Ell i jo no teníem bona relació, ja que no estava d’acord amb el que feia com a alcalde. La prova està que vam haver de necessitar al PSUC. Com anècdota puc explicar que un dia pujàvem

Doncs mira, feia quatre dies que era alcalde i el Sr. Bardí, que feia de secretari, entra al meu despatx i em diu que no hi havia diners per pagar les nòmines dels treballadors. Encara no teníem gaire idea de com estava tot, però vam reaccionar ràpid. Li vaig dir que no es preocupés, vaig anar a una entitat bancària a demanar-los i el seu director no estava gaire disposat a deixar-me’ls. Li vaig preguntar si

a mi personalment me’ls deixaria, em va dir que sí i fou quan li vaig dir que si me’ls deixava a mi també ho havia de fer amb l’ajuntament. Finalment no va fer falta, ja que un dia abans de pagar les nòmines va arribar una subvenció per pagar unes obres i vam poder pagar els treballadors.

Mai més tindria cap problema per pagar les nòmines. Recordo que Joan Font sempre em retreia que jo portava l’Ajuntament com si fos la meva botiga. És cert i em sento orgullós ja que cada pesseta que gestionava era com si fos meua.

Sabria dir-me quina va ser la primera decisió que va prendre?

La primera no la recordo, però de les primeres que vaig prendre va ser ordenar que llancessin a terra la Casilla. Allò estava molt malament, hi havia rates i no ho podíem tenir així. Tot i que Ballesteros ja havia fet alguna carta al respecte, quan vaig entrar vaig tornar a insistir sense èxit, fins que un dia truco per telèfon al Ministeri i els hi dic que si no ho feien ells ho faria jo. No recordo amb qui vaig parlar però em va dir, “si fa això se’n recordarà tota la vida”. Després de consultar-ho amb els meus companys, vam decidir tirar endavant hi la vam llençar a terra. Ningú ens va dir res i al cap de poc temps, ens van cedir tot l’espai per a l’ajuntament.

Quines eren les principals mancances del poble l’any 1979 ?

Què calia arreglar primer ?

Moltes coses. L’aigua era molt dolenta, calia arreglar un clavegueram en mal estat, molts carrers per asfaltar.

Tot el que eren serveis bàsics estava molt malament, però no hi havia diners i ens vam veure obligats a augmentar la taxa de l’aigua, cosa que no va ser ben vista.

En els primers 12 anys com a alcalde, els vuit darrers amb majo-

Juny 2009

ria absoluta, vostè passa per ser l’alcalde que va transformar el poble. Passeig Marítim, mercat, poliesportiu, arranjament de places com la Joan Miró, la Plaça del Canó o Plaça del Barco, Escoles noves, el primer Institut que no pocs problemes li va portar. Ens deixem quelcom?.

Clar, coses tan importants com la guarderia, la depuradora, el Casal d’Avis, el Centre Primari de Salut i l’Escola Nauticopesquera, que no tenia que venir a l’Ametlla, ja que havia altres llocs com Tarragona que tenien les de guanyar, però que gràcies als contactes i l’amistat que tenia amb Lluís Prenafeta, Secretari de la Generalitat de Catalunya, finalment vam poder portar-la cap aquí. Però va ser difícil, ja que a la Generalitat i a la cúpula del partit no va agradar gaire el paper que vam assumir després de l’accident de Vandellòs I de posarnos al davant. Però bé, allò es va anar calmant i després de la insistència, un dia em truca el President Pujol a casa i m’ho comunica dient-me –Margalef, ja tens l’Escola, ho has aconseguit i ja estaràs content.

Què és el que més l’ha satisfet de la seva labor com a alcalde?

Sense cap dubte l’Institut, ja que ara els nostres joves surten molt més preparats i poden estudiar a casa fins que es decideixen a anar a la universitat. Però va ser molt difícil, donat que aquest equipament anava al Perelló que ja estava impartint aquests estudis. Però un dia em truquen i em diuen que el Perelló no havia presentat la documentació i ens posem a treballar, ho proposem al Ple i ho tirem endavant sense comptar amb el vot de Joan Font i el seu partit.

Penseu, però, que ho havia de pagar l’Ajuntament i costava al voltant de 50 milions de pessetes que no teníem i els havíem de treure d’algun lloc. Jo en aquell moment i durant molts anys feia un promig de 2 viatges per setmana a Barcelona a plorar i demanar a les administracions i finalment vam aconseguir que el pagués la Generalitat.

Recordo que un dia vaig a veure a Prenafeta i em diu que només tenia 20 milions i que els altes 30 depenien del President. L’entra a veure i poc després el President em crida i tot empipat amb mi, repetint-me que a Catalunya hi havia molts més pobles que l’Ametlla, em diu que parés de demanar que no ho podíem fer tot a

l’Ametlla. Vaig aguantar estoicament la bronca, però jo vaig sortir del Palau de la Generalitat amb els 50 milions de pessetes per pagar l’institut. Penseu que vaig estar 16 anys portant peix al President de la Generalitat cada vigília de Nadal, i a altres càrrecs, cosa que em van criticar molt, però el peix de la Cala em va obrir moltes portes.

Després d’uns anys de placidesa política, es produeix l’accident a la Central Nuclear Vandellòs I i com ja havia passat anys abans, la turbulència torna a la política local. S’ho va veure venir?

Una mica si però amb l’objectiu que ningú s’aprofités de la situació, ens vam posar al capdavant, tot i els problemes que ens va suposar amb la gent de dalt. Ho havíem de fer, era la nostra gent i el nostre poble.

Passats els anys, com veu aquest període? Com recorda les manifestacions, el Comitè Antinuclear, aquells plens al poliesportiu?

Ho recordo molt bé, ja que érem al davant. Van ser mesos molt complicats i de molta activitat. Recordo el ple que vam fer al poliesportiu. Jo sabia que hauria soroll i tot i que vaig marcar molt bé el reglament d’intervencions, l’oposició va saber portar el ple al punt que li convenia. Aquell dia vaig fer callar a Joan Font d’una manera poc ortodoxa i allí em vaig equivocar. Vaig voler rectificar però ja era tard i allò ho van saber aprofitar molt bé i posar-me molta gent en contra. Els fets del poliesportiu em van fer mal de cara al futur.

Novament el tema nuclear feia caure un alcalde l’any 1991. Era vostè. Creu que si no hagués estat aquell 19 d’octubre de 1989, vostè hagués renovat la majoria absoluta? Per què no la va renovar?

No estic d’acord en que fos el tema nuclear el culpable de perdre l’alcaldia. Sí que és cert que l’enrenou polític va marcar molt, però també va influir que ja portava molts anys a l’ajuntament. A més, tots van posar moltes ganes en la campanya electoral i nosaltres, pensant que seguiríem igual, no vam fer l’esforç i la publicitat que calia.

Un pacte entre el PP, PSC i els Verds li pagava amb la mateixa moneda utilitzada per vostè l’any

|

pàg. 21

1979 i donava l’alcaldia a Joan Font. Recorda aquell moment?

Sí, és clar, fou un pacte exclusivament per traure’m de l’alcaldia, tot i que des d’un primer moment es veia que no podien durar. Quan vam pactar per fer fora a Ballesteros era una necessitat, ja que al poble no teníem res i ens haguéssim passat quatre anys més igual. Tot i que legítim, però aquestes condicions no es donaven a l’any 1991, ja que el poble estava en una bona situació.

Disset mesos després, CiU amb vostè al capdavant, pactava amb els Verds i mitjançant una moció de censura, feia fora Joan Font i tornava a assumir l’alcaldia. El motiu oficial, la utilització dels diners procedents del cànon d’Enresa que mesos abans el poble en referèndum havia demanat que no es toquessin. Continua veien prou motiu, o va ser una excusa?

Mira, si no es va trencar abans fou perquè jo no vaig voler, ja que feia temps que Joan no podia governar.

La utilització dels diners va influir, però l’Eloi Nolla que era conflictiu ja feia temps que volia trencar el govern.

En aquella situació el que perdia era el poble i no ho podíem permetre.

Tornaria a presentar aquella traumàtica moció de censura?

Si es repetissin les mateixes condicions sí. Dins al partit majoritàriament estàvem convençuts, tot i que teníem gent que estaven en contra de fer-ho.

Encara que no tinguis ganes de ferho, es produeix una paràlisi. Si era legal el pacte, també era legal la moció de censura.

Aquesta moció li va donar la majoria absoluta al PP? Jo crec que no, ja que vam perdre la majoria per 40 vots. Si jo hagués estat més polític haguéssim tornat a guanyar la majoria, ja que en aquell moment tenia dins al partit una sèrie de gent que havien estat importants i alguns fins i tot regidors, que em van fer el llit. Si els hagués tret fora del partit no m’haguessin fet tant de mal, ja que van fer campanya en contra meua i van treballar perquè no guanyéssim les eleccions. Em volien fora sí o sí.

Per què va deixar l’alcaldia al perdre les eleccions de

1995?

?

Perquè després de tot el que havia passat, estava molt cansat. Em feia gran i ja en tenia prou de lluitar.

Es va dir que havia pactat amb l’actual alcalde Andreu Martí que si no treia majoria absoluta marxaria, i si la treia, que faria el relleu al cap de dos anys?

Mira, això no va anar així. Quan aquest sector opositor que tenia a dins em munten la revolta, això arriba a les orelles de Joan Maria Pujals, que havia estat president de la Diputació de Tarragona i que després va ser Conseller de Cultura. Ens crida al seu despatx per arreglar-ho i ells no volien de cap manera, ja que volien que el que es presentés a les eleccions com a cap de llista fos l’Andreu Martí. Ell també era a la reunió. En veure com anava el tema i pel bé del partit, com que no prevèiem perdre, jo proposo que de guanyar, jo estaré els dos primers anys a l’alcaldia i després li cediria el lloc a l’Andreu Martí, tampoc estaven d’acord i en veure que jo m’aixecava de la reunió, Pujals va forçar aquest acord. Al perdre, la resta ja sobrava. Me’n vaig anar cap a casa i es va acabar el problema.

14 anys fora de la política li fan veure la seva història pública d’una altra manera?

Des d’una altra perspectiva sí, però penso que, exceptuant la meva actitud amb Font aquella nit del ple al poliesportiu, amb la resta de les meves decisions actuaria de la mateixa manera.

Agraïm a Pere Margalef Vendrell que hagi trencat el seu silenci de 14 anys fora de la política, amb motiu del 30è aniversari dels ajuntaments democràtics, la seva memòria i la seva sinceritat.

Juny 2009

| pàg. 22

Cultura i espectacles La filla del mar no ens visita aquest estiu Finalment s’ha decidit que aquesta representació teatral a la platja de l’Alguer tingui lloc cada dos anys.

Araceli Domínguez Després de tres anys seguits de representar-se a la platja de l’Alguer amb molt d’èxit, aquest estiu no rebrem la visita de La filla del Mar. El govern municipal, que subvenciona el muntatge de l’obra, ha pres aquesta decisió pensant en la crisi. D’una banda, ha volgut destinar els diners que costava posar en escena la peça d’Àngel Guimerà a altres qüestions que tenen més prioritat i, d’altra, considerem que és un tema de solidaritat envers les famílies que estan patint. A més, s’ha de tenir en compte que el govern té molt fronts oberts en l’equador de la legislatura pel que fa a temes d’infraestructures i obres.

Això no vol dir que aquesta obra de teatre no es torni a fer. De fet, el govern s’ha compromès a que la quarta edició d’aquest drama tornarà a posar-se en escena l’any que ve. Mari Carme Martí, regidora de Cultura explicava que “ens trobàvem en una tessitura perquè tothom sap com està la situació econòmica. Però quan fem una cosa la volem fer bé. I enguany ens hem volgut estalviar la despesa que suposa l’obra. Volem que es faci bé i amb dos anys tenim temps de sobres per preparar-ho”.

Raons de pes Per la seva banda, Josep Tomàs Margalef, director del grup escènic

La sorra de l’Alguer no veurà aquest any el drama de l’Àgata i en Pere Màrtir.

de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa de L’Ametlla de Mar (SCER), es lamentava que l’obra no pogués fer-se enguany però entenia les raons de l’equip de govern per no posar-la en escena i recolzen la seva decisió. Malgrat tot, afegia Margalef, la continuïtat és bàsica per enganxar els actors i sense dubte el no poderla fer enguany és un contratemps.

“Com a director del grup escènic m’agradaria fer l’obra cada any perquè la continuïtat és bàsica per als actors. A més, sempre, en acabar l’obra es feia un sopar on comenta-

ven els detalls i feien previsions per l’any següent. Però ara el que és més important és que l’ajuntament pugui solucionar els temes més urgents que a tots ens angoixen.

Esprem que l’ajuntament segueixi amb la seva aposta per la cultura i poder fer l’obra l’any vinent”. El que està clar és que l’obra ha esdevingut un referent cultural a tot Catalunya i que, a més, és un actiu turístic molt important que dona inici a la temporada alta pel que fa als visitants. Per això, ningú no té cap interès en que es deixi de fer.

Juny 2009

|

pàg. 23

La Banda de Música i el Grup Escènic representen Pere i el Llop El clàssic musical de Sergey Procoviev s’ha adaptat per al públic infantil i es podrà veure a l’Ametlla de Mar.

Francesc Callau La Sala de la SCER de l’Ametlla de Mar fou el passat 16 de maig l’escenari de la representació de l’obra Pere i el Llop, l’obra més popular de Sergey Procoviev, un treball conjunt entre la Banda de l’Escola Municipal de Musica(EMMA) i el Grup Escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar, un treball híbrid entre el concert musical i la representació teatral.

La manca de referències teatrals de l’obra musical ha fet encara més complicada l’adaptació de l’obra i la preparació de la part escènica, que en aquesta ocasió sempre està supeditada al ritme musical.

Per a Josep Tomàs Margalef, director del Grup Escènic de la SCER, “es tracta d’un tema cultural, i que poguéssim realitzar aquesta col· laboració entre naltros i l’escola de música és il·lusionant. La idea sorgeix de Rubén Chordà, director de la banda de l’EMMA, que ja feia temps que li anava pel cap, tot i que també era conscient que era una adaptació complicada i difícil. No és teatre del que fem cada dia, així

L’obra va ser curta però entretinguda.

que ens va il·lusionar molt com a experiència artística i això demostra que si els grups culturals del poble col·laborem els uns amb els altres, el poble en surt guanyant”.

L’obra destinada al públic infantil, també va agradar molt al públic adult, tant és així que el ple total que va re-

gistrar la Sala, va fer que es representés novament el dia 14 de juny.

Des del Grup escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar ja s’ha anunciat que Pere i el Llop era la primera experiència d’un repte que ha de portar a aquest grup d’actors caleros a estrenar un musical l’any 2011.

Doblet coral dels nois i noies de l’EMMA Els grups de cant coral van ser els protagonistes del primer cap de setmana de juny a La Cala. D’una banda, dissabte, la coral de l’EMMA va posar veu a La Cantata de l’Oriol i, d’altra, diumenge, les corals caleres van participar en la seva tercera trobada.

Araceli Domínguez El 6 de juny, dissabte, a la sala de la societat, la coral de l’Escola Municipal de Música de l’Ametlla de Mar (EMMA) va posar veu a La Cantata de l’Oriol, una peça de 10 minuts que ja havia estat representada com a colofó al curs dels alumnes que l’any passat van fer magisteri musical. Del moviment escènic es va encarregar la secció juvenil del Grup Escènic de la Societat Cultural Esportiva i Recreativa de l’Ametlla de Mar. La cantata és un conte infantil que parla sobre l’amistat i la solidaritat i la seva posada en escena és molt senzilla malgrat que hi participen uns 40 nens i nenes de 8 a 14 anys. Anna Vizcarro, cap d’estudis de l’EMMA, explicava que “a banda que hi hagi una narració, la coral de l’escola també ajuda a que hi hagi un nus argumental dintre de l’obra.

És una coseta molt petita però té un gran valor artístic perquè hi ha nens de 8 a 14 anys a l’escenari, personetes que munten l’escena i li donen vida a aquest conte”.

Segona actuació I diumenge, de nou, va haver actuació coral amb la III Trobada de Corals caleres que enguany tenia l’al·licient afegit que s’estrenava l’havanera Pescador de La Cala, l’avi amb lletra de Mireia de Gràcia Forés, de 13 anys. Val a dir que aquest poema va ser el guanyador del primer premi de poesia Festes de Sant Pere 2008 que convoca la Confraria de Pescadors. La música la posa Jordi Forés i Ribera, un enamorat declarat de la nostra vila. Aquesta no és l’única havanera fruit de l’amor per la vila. Que tinguéssim constància se n’han fet tres més. La Candelera, amb lletra

i música de Maria Antònia Vila, La plegària amb lletra de Roser Llanes i música d’ Anna Vizcarro i La Cala s’ompli de dol amb lletra de Ramon Margalef i música d’Anna Vizcarro.

La nova havanera va ser cantada per les corals de l’EMMA i del CEIP Sant Jordi per cloure l’acte. Anna Vizcarro deia que “des de la Regidoria de Cultura em van fer arribar la partitura d’aquest senyor, Jordi Forés, que és de Barcelona però que està enamorat de La Cala i té les seves arrels al Perelló. No sé si és casualitat que el seu cognom coincideixi amb el de la noia que va escriure el poema que ara és la lletra de l’havanera”.

A la trobada van intervenir el grup infantil i la coral de l’EMMA i la coral de l’escola Sant Jordi que ens van delectar amb diferents peces preparades per a l’ocasió.

@

Juny 2009

| pàg. 24

Joventut

El bus festiu s’acomiada per aquesta temporada El fet que aquest transport s’ompli cada cop que surt el consolida com un servei necessari perquè els joves gaudeixen de la nit sense trastorns.

El Bus Festiu es va acomiadar per aquesta temporada el passat 24 de maig. Com ja sabeu durant els mesos d’estiu el bus no funciona perquè les discoteques locals obren les seves portes.

La temporada s’ha tancat amb quasi el 100% d’aforament i s’espera que continuï així quan es torni a emprendre. El regidor de Joventut, Joan Pere Gómez Comes, creu que “la consolidació d’aquesta actuació és un fet molt important perquè poder gaudir de la nit amb seguretat ens ho agraeixen tant pares com fills”.

Cal dir que el comportament dels caleros i caleres que utilitzen el servei es excel·lent, segons paraules de la mateixa empresa d’autocars. Tan sols recordar als joves que sempre condueixin amb prudència, amb bus i sense, i que aviat aquest servei tornarà a funcionar.

Joves usuaris, habituals de les sortides del bus festiu.

Juny 2009

|

pàg. 25

Turisme

Com cada any les catifes van crear gran espectació entre els visitants.

Els nens i nenes de la primera comunió protagonistes de la processó de Corpus.

25 anys de catifes de corpus als carrers de la Cala La iniciativa veïnal de guarnir els carrers amb dissenys florals complia el dia 14 de juny un quart de segle.

Perspectiva del carrer Andreu Llambrich.

Francesc Callau La iniciativa sorgida l’any 1985 entre el veïnat de la confluència dels carrers Andreu Llambrich amb Pau Casals d’habilitar un petit altar engalanat per contribuir a la processó de Corpus Cristi i que cada any protagonitzen els nens i nenes que han pres la 1a Comunió, arribava diumenge dia 14 de juny al quart de segle.

25 anys després, aquesta tradició sorgida del no res, porta cada Corpus centenars de visitants a contemplar l’atractiu trajecte, encuriosits pels dissenys imaginatius que els veïns de la Cala traslladen als seus carrers.

De fet, segons Antoni Montagut, regidor de Turisme, “l’ambient que es viu la nit del dissabte al diumenge s’ha

convertit en un atractiu més, donada la molta activitat que registren els carrers més cèntrics de la vila i veure com els veïns confeccionen els treballs que podrem contemplar al dia següent. És un espectacle. Aquest aniversari ha de servir també per homenatjar als veïns que any darrera any s’esforcen per fer les catifes”.

Mentre la gent passejava dissabte a la nit, prop de dos centenars de veïns es dedicaven a confeccionar les populars catifes. La nit s’omplí de festa pels carrers i d’un gran sentiment de companyonia que ajudà a l’esforç comú de tenir tot el trajecte enllestit a primera hora del matí.

Aquell primer altar s’ha anat incrementant cada any fins completar gairebé un quilòmetre de catifes.

Setmanes abans els carrers i magatzems del centre urbà s’ompliren de veïns que van preparar els materials perquè la nit de dissabte ningú s’hagués de preocupar de res més que plasmar en els carrers els dissenys pensats i consensuats sobre el paper.

A més de les flors, la curta però intensa tradició calera constata que són molts i variats els materials utilitzats en la confecció de les catifes, trobant-nos des de marro de cafè, a xiprer, flors silvestres, grava i clofolla d’arròs que serveixin per dibuixar formes capricioses en el terra.

El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar destinà prop de 12.000 € a donar suport a la feina dels veïns, ajudant a les quatre agrupacions veïnals existents en la compra de materials i la promoció de la festa. Els veïns van comptar aquest any, com en els darrers, amb l’ajut dels alumnes de 3r d’ESO, que es van implicar en la confecció de catifes. D’aquesta manera, mitjançant un conveni amb el patronat de Turisme, ajuden a finançar-se el viatge de final de curs.

La processó del Corpus Cristi organitzada per la Parròquia de la Purificació va transcorre sota un gran interès i assistència de públic, amb els nens i nenes de la 1a Comunió com a principals protagonistes.

Juny 2009

| pàg. 26

Turisme Surt l’agenda amb totes les activitats de l’estiu 2008-09 El Patronat Municipal de Turisme (PMT) de l’Ametlla de Mar ha editat 12.500 exemplars en cinc idiomes d’aquesta agenda imprescindible per estar ben informat de tot el que es mou a l’estiu a l’Ametlla de Mar.

Araceli Domínguez El Patronat Municipal de Turisme (PMT) ja ha editat l’agenda d’activitats per a aquest estiu 2009 que podeu trobar als punts d’informació turístic habituals i també pels diferents establiments i comerços de la població. En total, s’han fet 12.500 exemplars en cinc idiomes perquè tothom pugui assabentar-se de les nombroses activitats que l’Ametlla de Mar prepara per refrescar-nos a l’estiu.

Eina imprescindible Damià Llaó, gerent tècnic del PMT de la nostra població, ens deia que “creiem que aquesta agenda és una eina imprescindible per a guiar tothom per totes les activitats que s’han programat aquest estiu. És fonamental per a estar informats. Sabem que la gent l’espera impacient, com és lògic. A més, enguany hem editat 12.500 exemplars perquè no s’esgoti abans que arribin tots els visitants de l’agost i la hem fet en cinc idiomes: català, castellà, francès, anglès i alemany perquè ningú no

L’agenda conté informació sobre més de 70 activitats a realitzar fins al setembre.

es quedi sense saber el que es mou a l’Ametlla de Mar a l’estiu”.

Cop d’ull A l’agenda, amb un cop d’ull, podem saber dia a dia, hora a hora i lloc a lloc què es fa, ja siguin activitats d’es-

port, cinema, diades gastronòmiques, concerts i activitats de fitness i lleure entre d’altres moltes sorpreses estiuenques. També hi ha informació complementària sobre exposicions, rutes, cursos i tallers de diferent naturalesa.

L’Ametlla de Mar a les XV Jornades de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya En aquesta ocasió, la reunió anual va ser a Lloret de Mar i com és habitual va servir per intercanviar opinions i posar en comú l’experiència en l’àmbit turístic de diferents municipis d’arreu Catalunya.

Araceli Domínguez Els dies 13 i 14 de maig, el Patronat Municipal de Turisme de L’Ametlla de Mar (PMT) va participar en les XV Jornades de la Xarxa d’Oficines de Catalunya a Lloret de Mar que serveixen per intercanviar opinions i posar en comú l’experiència en l’àmbit turístic de diferents municipis d’arreu Catalunya. Les jornades es van inaugurar dijous al matí amb els parlaments de Xavier Crespo, alcalde de Lloret de Mar, Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, i Pilar Mundet, vicepresidenta del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Agència Catalana de Turisme Dijous també va ser el dia que Patrick Torrent, subdirector de Turisme de Catalunya, va presentar l’Agència Catalana de Turisme. El mateix dia va haver la ponència “El producte turístic

de Catalunya: recursos turístics intangibles i Atlas de l’oferta i els productes turístics” i la presentació del Congrés EUTO 2009 a Catalunya. Per la tarda, va haver un taller d’experiències i un seguit de visites per Lloret de Mar. Centenari de la Costa Brava Divendres van començar les jornades amb la conferència Centenari de la Costa Brava: Reflexions a propòsit del centenari de la Costa Brava i el futur del turisme. Tot seguit es va dissertar sobre Les xarxes socials d’Internet i la seva influència en el sector turístic i es va fer la presentació dels cursos d’ idiomes per a les Oficines de la Xarxa.

La cloenda va finalitzar amb un dinar de germanor que va aplegar a tots els participants a aquestes jornades que eren representats de les oficines i de les institucions relacionades amb el turisme, a més d’altres experts en la

matèria com ara professors universitaris i directors científics de diferents projectes relacionats amb el turisme.

Aprenentatge i intercanvi Dami Llaó, gerent tècnic del PMT de l’Ametlla de Mar, ens explicava que “durant aquestes jornades aprenem sobre les realitats diferents dels participants pel que fa a la idiosincràsia del lloc d’on provenen i la seva manera de promocionar-lo i ens ajuden a millorar la qualitat en el treball que fem des de les oficines de turisme ja sigui en el camp de l’atenció al client, l’edició d’informació gràfica i escrita o altres estratègies per fomentar les nostres activitats”. Recordem que l’Ametlla de Mar va ser el municipi amfitrió en la XIII edició de les Jornades de la Xarxa d’Oficines de Catalunya, tot just ara fa dos anys.

Juny 2009

|

pàg. 27

La Cala i les Terres de l’Ebre es promocionen al nord d’Espanya des de la fira Expovacaciones El Patronat Municipal de Turisme de la nostra població participa un any més a la fira Expovacaciones per promocionar els nostres actius turístics, al certamen turístic més important del nord de l’Estat. Aquest certamen, que arriba a la 30a edició, va tenir lloc entre el 7 i el 10 de maig a Bilbao.

El dijous 7 de maig va obrir les seves portes la fira Expovacaciones al Bilbao Exhibition Centre, fins el diu-

menge dia 10, amb una previsió de 250.000 visitants. Cal destacar que els turistes bascos són un percentatge destacat dels visitants que rep la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre són la quarta comunitat de l’Estat pel que fa a la procedència dels visitants.

Representen doncs un 3,8 per cent dels visitants de les Terres de l’Ebre, segons l’estudi del perfil de la demanda turística realitzat el 2008.

La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre van ser presents a Expovacaciones, que manté el número d’expositors

de l’any passat -750-, amb un espai propi ubicatdins l’estand de Turisme de Catalunya. Ambdues marques hi participen amb el format de córner nacional, conjuntament amb diversos organismes del seu territori.

A part del nostre Patronat de Turisme, la representació de les Terres de l’Ebre present a Expovacaciones va estar formada per les Oficines i Patronats Municipals de Turisme d’Alcanar, l’Ampolla, Amposta, Ascó, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Tortosa.

Viatge a Andorra dels guanyadors del concurs de Suquet de Peix Fruit de la col·laboració entre el Patronat Municipal de Turisme de la nostra població i El Periòdic d’Andorra, el guanyador del 1r. premi del concurs del suquet de peix calero la passada Candelera, va poder gaudir d’un cap de setmana per a dues persones amb totes les despeses pagades a Andorra. L’afortunat, Ricard Marí i la seva parella, van poder gauEls afortunats ensenyant el trofeu en terres andorranes.

dir del premi que incloïa una entrada al complex de salut Caldea.

Des del Patronat de Turisme agraïm la col·laboració i l’excel·lent tracte que Adrià Ledo, Director del Departament de Publicitat de El Periòdic d’Andorra va tractar tant als premiats com als amics que els van acompanyar.

Juny 2009

| pàg. 28

Ajuntament El govern aprova la modificació de la taxa de l’aigua També es va tirar endavant l’aprovació de les bases per a la concessió d’ajuts econòmics a les famílies del poble més afectades per la crisi.

Araceli Domínguez El passat divendres 29 de maig va tenir lloc una reunió ordinària del ple de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar en la que es van tractar 8 punts en l’ordre del dia la majoria dels quals es van aprovar per unanimitat. L’excepció a l’aprovació per unanimitat de tot el ple van ser el punt 4, la sol·licitud a la Direcció General de Comerç d’una modificació de la determinació de l’Ametlla de Mar com a municipi turístic als efectes de la normativa reguladora dels horaris comercials, en el que ERC es va abstenir mentre la resta de grups polítics del plenari el van aprovar, i el punt 6, l’aprovació provisional del projecte de modificació puntual de l’ordenança fiscal

núm. 29 reguladora de la taxa per al subministrament d’aigua, gas i electricitat que es va aprovar amb els vots a favor de l’equip de govern amb majoria absoluta al consistori i l’oposició de la resta de partits amb representació al consistori.

Bàsicament, pur tràmit Segons Ricardo Llaó, regidor del PP, el ple va ser purament de tràmit i va servir perquè s’aprovessin amb el vistiplau de tot el consistori una sèrie de punts del tipus convenis amb el CCBE i per a la creació d’instruments per coordinar millor la sanitat. L’excepció va ser el que per als populars és la formalització de la pujada del preu de l’aigua. “Bàsicament s’ha votat tot per unanimitat excepte el punt 6 que suposava la formalització del que entenem que és la pujada del preu de l’aigua. El govern insisteix que tots ens beneficiarem amb la nova taxa però, per contra, l’oposició, penso que amb raó, creiem que suposarà una pujada del rebut. En qualsevol cas, és una cosa comprovable i novament haurem de veure qui és el que té la raó. Si el govern o l’oposició”.

Més aigua Els socialistes coincidien amb el PP que el punt més important del ple ha estat el que fa referència a la taxa de l’aigua, en concret a l’apartat del clavegueram. Antonio Espuny, regidor del PSC, va dir que “en comptes dels 2.40 euros de la taxa permanent que es pagava d’abans ara serà de 40 cèntims per m3 que s’hauran de sumar al cost de l’aigua. Per tant, el cost real de l’aigua que arribarà a les cases serà per un costat 0.90 cèntims i per l’altre, el tram serà de pràcticament un euro”. En definitiva, afegia Espuny, “amb el canvi de tarifa, el 70% de les famílies caleres podran comprovar com els ha pujat el rebut”.

Abstenció republicana Rosana Samarra, regidora d’ERC, va explicar perquè s’havien abstingut pel que fa a la modificació de la determinació de l’Ametlla de Mar com a municipi turístic. “Pensem que sí que és una bona fita que per a La Candelera tothom pugui tancar el seu local però també volíem que s’aprofités l’ocasió per ampliar els termes i poder determinar com volem que el nostre comerç funcioni a partir

d’aquesta modificació ”. Respecte a la modificació de la taxa en el rebut de l’aigua, els republicans també van mostrar el seu rebuig com en el ple anterior i pensen que “suposarà una pujada en el nou rebut”.

Normativa important Antoni Montagut, portaveu governamental, va destacar la importància d’establir una normativa perquè tots el comerços tanquessin el dia de La Candelera. “Crec que un punt molt interessant del ple afecta especialment a la nostra festivitat més important. Com sabeu havia una certa dificultat en que aquell dia tots els comerços tanquessin. Aquesta vegada volem que la normativa obligui a tancar tots els establiments sense excepció per tenir una festa de La Candelera com cal”. Montagut també va fer incidència en l’aprovació de les bases per a la concessió d’ajuts econòmics a les famílies del poble més afectades per la crisi. Recordem que el govern municipal va afegir al pressupost una dotació de 100.000 euros precisament per cobrir les necessitats més urgents sorgides de la recessió econòmica global.

I tu també, ja que des del 15 de juliol fins al 30 d’agost,

a la sala d’actes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar,

de 8h a 20h,

podràs votar quina proposta t’agrada més per al Bon Repòs o, simplement, dissenyar la teva pròpia.

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR

Juny 2009

|

pàg. 29

Política

PP

El PP diu que CiU maquilla la greu situació econòmica traslladant part del deute a La Cala gestió Segons els populars, tot i els resultats de la liquidació de 2008, la realitat és que es deuen més diners que abans i als bancs hi ha concertades més pòlisses de crèdit.

Ricardo Llaó, regidor del PP.

Francesc Callau El Grup Municipal del Partit Popular va dir en el transcurs del programa Parlem-ne de La Cala Ràdio, que el temps traurà o donarà la raó a qui la té, referint-se a les continuades al·lusions dels partits de l’oposició a la que consideren greu situació econòmica per la que travessen les arques municipals. Segons el PP, això ho demostra que a hores d’ara, encara que l’endeutament sigui més baix que fa uns anys, es deuen més diners als bancs i hi ha més pòlisses de crèdit en vigor i que, simplement, la reducció de l’endeutament es tracta a l’increment del pressupost en els darrers anys i, per tant, a un aspecte percentual. Ricardo Llaó, portaveu del PP va dir que, “els assessors de l’equip de govern en matèria econòmica s’haurien de preocupar més d’aportar solucions i de solucionar situacions de desequilibri, en lloc de treballar per maquillar la situació, i va afegir que La Cala Gestió contribueix que els números no siguin pitjors, ja que una part del deute la trasllada a aquest ens i, per tant, no la recull la comptabilitat de l’ajuntament dins de la liquidació del pressupost. La Cala Gestió fa crèdits i pòlisses de crèdit que no es contemplen en la comptabilitat de l’Ajuntament. És legal i legítim, però si no existís la

Cala Gestió, s’incrementarien les operacions bancàries”.

Segons el PP, les intervencions de l’equip de govern en els darrers plens i els gestos cap als partits de l’oposició, fan pensar que ja s’han adonat de la delicada situació del moment.

Ricardo Llaó també es va referir al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM). El PP continua demanant un esforç i sacrifici a la resta de partits de l’oposició perquè se sumin al consens, un fet que pareix que cada vegada està més prop.

Segons Ricardo Llaó, “és una eina que ens diu en quin entorn ens hem de moure i val la pena que tots els partits estem implicats. És cert que cadascú ha seguit la seva estratègia a l’hora d’aconseguir subvencions però, al final, sinó hi ha algun fet que causi molt de rebuig s’hauria de sumar, per responsabilitat i per donar-li més força”.

Llaó va recordar que dos de les condicions posades pel PP al POUM i que han acabat determinant el suport als plantejaments de l’equip de govern, tot i no estar d’acord al 100%, ha estat -en primer lloc- que l’espai del Bon Repòs acabés sent municipal i -en segon lloc- que les plusvàlues generades per les diverses actuacions previstes acabessin revertint

en el municipi.

Llaó també va dir que aquest serà un POUM en el que haurà contribuït molta gent i que el govern municipal ha hagut de fer sacrificis sobre els plantejaments inicials, però va afirmar que cap partit polític hagués pogut imposar cap plantejament particular al 100%.

Pel que fa a l’adquisició patrimonial de l’espai del Bon Repòs i del Castell de Sant Jordi, fet qualificat d’històric per l’equip de govern, Ricardo Llaó va congratular-se i va manifestar que ”tot allò que beneficia a l’interès general del municipi i a la col·lectivitat és bo i necessita també d’una inversió, sigui quina sigui, però ha sortit beneficiat el municipi i ha sortit guanyant respecte al que teníem abans”.

El PP també es va referir als canvis aprovats pel govern municipal en el rebut de l’aigua. Segons el PP, tot i que ja s’ha dit que si els resultats no són els esperats es rectificarà el plantejament, el que amaga aquest moviment és, per un costat, un increment del preu de l’aigua i ,per l’altre, la voluntat d’eixugar el dèficit que actualment té la companyia d’aigües, més que una clara estratègia d’estalvi en el consum.

Juny 2009

| pàg. 30

Política

PSC

El PSC dubta que s’acabi produint la desclassificació de Port Olivet Els socialistes insisteixen en el risc econòmic d’actuacions com la piscina, l’aparcament soterrat o la residència per a la gent gran.

Maria Marsal i Antonio Espuny, regidors del PSC.

Francesc Callau El PSC va retreure al Grup Municipal de CiU que s’estigui penjant medalles per la desclassificació de la urbanització Port Olivet i que hagi llençat les campanes al vol, abans de tenir un compromís en ferm i signat pels promotors i actuals propietaris de la urbanització.

Segons els socialistes de l’Ametlla de Mar, un compromís d’aquestes característiques no es pot remetre tot a converses privades. Segons Antonio Espuny, portaveu del PSC, “no existeix cap document signat que pugui dona fiabilitat a l’anunci fet en el seu moment per l’equip de govern i, en última instància, el que pugui aprovar Urbanisme i l’Ajuntament no assegura que els promotors no exerciran els drets adquirits davant dels tribunals. Que no es pengin tantes medalles i sabem si estan d’acord amb la proposta presentada per l’Ajuntament de traslladar l’edificabilitat a un altre sector”.

Els socialistes van afegir també que el projecte de retornar l’espai al seu estat original tindrà un cost molt elevat i que no saben d’on traurà els diners l’ajuntament per poder materialitzar aquesta actuació.

Pel que fa a l’estat econòmic de l’Ajuntament, el PSC va restar im-

portància al fet que la liquidació de contes de l’exercici 2008 hagués donat com a resultat un superàvit de 90.000€ i un endeutament dels més baixos de la demarcació de Tarragona, en municipis de més de 5000 habitants. Pels socialistes, la liquidació es va quadrar els últims dies del mes de desembre amb un ingrés in extremis de 3 milions d’euros, procedent del promotor de la 2a fase de Tres Cales, la meitat dels quals, corresponia a un pagament contemplat l’any 2007 que no es va arribar a produir en el seu moment. Segons Antonio Espuny, “estan omplint el poble de bombes de rellotgeria que arribarà el moment que esclataran damunt del poble ja que arribarà el moment en què marxaran i aquí us quedeu”.

Segons el PSC el perill no ve només del deute de factures sense pagar i de les pòlisses i operacions de crèdit, sinó també d’altres actuacions que requereixen l’aval o la resposta de l’ajuntament, en cas de que les previsions de negoci no s’assoleixin, cas de l’aparcament soterrat, piscina coberta o residència per a la gent gran.

El PSC també es va referir a l’acord que permet a l’ajuntament assumir la titularitat pública del castell de Sant Jordi. Segons els socialistes, el Cas-

tell ja és del poble des de l’època en que Joan Font era alcalde, moment en què mitjançant un document privat, es va tancar la cessió, i que ara, l’únic que s’ha fet és acordar l’aixecament de l’acta notarial del castell i de 500 m2 del seu entorn perquè s’hi puguin fer les obres de rehabilitació.

Amb tot, Antonio Espuny va criticar el contingut de l’acord amb la família Mangrané, afirmant que “si al final urbanisme no autoritza l’edificació en alguns espais de la urbanització Calafat, contemplats a l’acord i on Urbanisme ja ha dit que no es pot construir, l’Ajuntament haurà d’acabar pagant. Són 3.000m2 que s’hauran de multiplicar per 550€ m2 i si multipliquem estem parlant de que si no surt bé, haurem comprat als Mangrané uns terrenys al costat del castell on ja no es podia construir per 1’5 milions d’euros i que, alhora hem donat a l’estat perquè faci les obres”.

Els socialistes van tornar a insistir que la única motivació de l’equip de govern a l’hora d’aplicar canvis en el rebut de l’aigua, ha estat recaptatòria amb l’objectiu de reduir els 400.000€ de dèficit que arrossega la companyia explotadora del servei, i que ho han disfressat explicant la voluntat de reduir-ne el consum.

ERC

ERC critica el sistema de concessions a particulars de les places del futur aparcament soterrat Els republicans tampoc estan d’acord amb algunes clàusules de l’acord de cessió del castell de Sant Jordi.

Francesc Callau El Grup Municipal d’ERC ha tornat a criticar el sistema de concessions a particulars que vol implantar l’equip de govern municipal en el futur aparcament soterrat que s’està construint al solar de les Escoles Velles.

ERC que sempre s’ha mostrat partidari d’aquest aparcament i de la seva ubicació, considera que aquest sistema anirà en detriment de la flu-

ïdesa de vehicles, donat que molts dels concessionaris no mouran els seus vehicles i, en cas contrari, aquests espais tampoc podran ser ocupats per altres. ERC aposta per altres sistemes com el de tiquets per temps o abonaments mensuals.

Segons Montse Llambrich, regidora d’ERC, “això incentivaria a la rotació de vehicles. No defenso el sistema de les concessions a particulars,

sinó de la concessió a una empresa que s’encarregui de la seva gestió aplicant un sistema de rotació que propiciï un flux de vehicles en moviment que descongestioni el trànsit.

Ja que si fas una concessió per 20 ó 25 anys i no vols treure el vehicle, no ho faràs, ja que és com si tinguis un garatge baix de casa i no acaba mitigant el problema del trànsit”.

Pel que fa a l’inici de les obres de la

Juny 2009

Montse Llambrich, regidora d’ERC.

piscina coberta a la zona esportiva, ERC va manifestar sentir-se satisfet, donat que consideren molt positiu per a la població aquest equipament.

ERC va recordar que en el moment que es va començar a gestionar la construcció de la piscina, tal com ja havia passat abans amb el Camp de Futbol, ERC estava a l’equip de govern i al capdavant de la Regidoria d’Esports. Amb tot, des d’ERC pensa que el govern ha de treballar més per aconseguir nous ajuts i ha de vetllar perquè no es produeixi cap retallada de la qualitat de l’equipament. Segons Montse Llambrich, “s’ha de fer

|

pàg. 31

de la millor manera possible i que s’obtinguin el màxim d’ajuts tal com es va fer amb el camp de futbol i això alhora ha de revertir en materials de primera qualitat, i no pel fet que estem en època de crisi, es resti importància als materials de qualitat i als acabaments. Si volem tenir una piscina de primera, hem d’apostar per això”.

ERC també es va referir a la cessió del castell de Sant Jordi. Segons els republicans algunes de les clàusules de l’acord de cessió no estan massa clares i és per aquest motiu que es van abstenir en el ple de la seva

aprovació. Segons Montse Llambrich, “ja hauria de fer anys que sigués municipal. Ara, aquesta no és una cessió gratuïta i les coses s’han de dir pel seu nom, i clar, estem expectants per veure què és el que passa”.

Els republicans també es van referir als canvis que el govern municipal vol aplicar al rebut de l’aigua i van mostrar la seva total oposició a la quota que es vol aplicar al consum en concepte de manteniment de clavegueram, que substituirà un petit concepte fix que es pagava cada trimestre.

CiU

CiU diu que la inversió pública mostra el bon moment del poble El Grup Municipal de CiU diu que el bon estat de l’economia municipal es veu amb les obres al carrer i no amb els diners que hi ha en caixa.

Joan Pere Gómez Comes i Mari Carme Martí, regidors de CiU.

Francesc Callau El Grup Municipal de CiU va explicar ahir, en el transcurs del programa Parlem-ne, que la situació econòmica de l’Ajuntament és bona i que el seu objectiu pel que fa a l’economia municipal és que els ciutadans puguin contrastar el bon moment de l’Ajuntament, amb la diversitat d’obres i d’inversió pública que s’està fent al municipi. Segons Joan Pere Gómez Comes, regidor de CiU, “més que si hi ha una quantitat concreta de diners a les arques municipals, ens interessa que aquests diners es vegin al carrer i això és una realitat com les obres del pàrquing, la piscina, el Centre d’Interpretació de la Pesca i molt aviat la residència per a la gent gran. Si a més, hem tingut un superàvit de 90.000 € vol dir que, a banda, també sabem gestionar les arques municipals”.

Gómez també es va referir a les crítiques del PSC cap a l’acord que ha de permetre la desclassificació de Port Olivet, on van posar en dubte que els promotors estiguin interessats en arribar a cap entesa amb l’ajuntament i, per tant, deixaven en suspens l’èxit de l’anunci.

Joan Pere Gómez Comes va reconèixer que les negociacions no estan essent fàcils, però va apostar per un acord pròxim amb el suport de la Generalitat de Catalunya i va

mostrar la voluntat del govern de convertir la zona en un espai natural protegit. Segons Joan Pere Gómez Comes, “si algú tingues un pla parcial aprovat de 66 hectàrees a primera línia de mar i va un alcalde o un regidor i els hi diu que d’allò res de res, que volem que sigui una reserva natural, algú dubta de la dificultat? Els promotors han invertit molts diners, poden fer com a mínim 66 cases i qui som naltros per dir-los que no ho poden fer, si ho tenen aprovat? El Conseller Nadal ens va donar suport perquè Ajuntament i Generalitat anéssim de la mà, ja que no era un tema que beneficiés només al poble, sinó que era en benefici de Catalunya. Fàcil no ho és, però anem pel bon camí i lluitarem fins l’últim moment perquè això sigui públic”.

El projecte contempla tota una actuació que comprèn el port de l’Estany i que també preveu la reintroducció d’espècies animals i vegetals.

El Grup Municipal de CiU també es va referir a les cessions de l’espai del Bon Repòs i el Castell de Sant Jordi com a fets històrics. Del Bon Repòs va destacar el fet que la revisió del POUM va permetre la suspensió dels drets dels propietaris i, per tant, l’inici de les negociacions, agraint als propietaris la predisposició a no especular amb els

drets urbanístics del solar. Per altra banda, respecte al Castell de Sant Jordi, Joan Pere Gómez Comes va destacar la necessitat d’adquirir la propietat perquè es pogués fer la inversió de 1.850.000 € per remodelar l’entorn del Castell, i que, “l’Ajuntament en cap moment ha incrementat de cap manera els drets de la família Mangrané en concepte de compensacions. L’únic que hem fet ha estat deixar com està allò que la Família Mangrané té consolidat en l’actual Pla General i donar-li vigència en el nou POUM que estem preparant. És a dir que, per exemple, si ell amb l’actual Pla General pot fer 40 pisos, amb el nou POUM continuarà podent-ne fer 40 i ni un més”.

Tant Joan Pere Gómez Comes, com la regidora M Carme Martí, que va compartir micròfon al programa Parlem-ne, van incidir en l’esforç que ha fet l’Ajuntament presentant un projecte a la convocatòria de subvencions de la Llei de Barris que atorga anualment la Generalitat de Catalunya, destacant-ne la dificultat pel fet que només dos poblacions de la demarcació de Tarragona, han presentat candidatura. El projecte presentat contempla inversions per a la remodel·lació i millora de diverses zones, carrers, places, etc, per valor de 3’5 milions d’euros.

Juny 2009

| pĂ g. 32

Juny 2009

|

pàg. 33

Col.laboracions COPA,LLIGA I CHAMPIONS!!!

PRIMERS AUXILIS A CASA:

Hidrocució o “tall de digestió”:

Abel Borràs

M. José Castellano, infermera del SUM. Ara que s’apropa l’estiu i les platges comencen la seva màxima activitat, és un bon moment per parlar de la hidrocució o el que popularment s’anomena tall de digestió.

En primer lloc, no és correcte el nom “tall de digestió”, ja que no té res a veure amb l’aparell digestiu aquest tipus d’emergència.

Es tracta de un síncop o pèrdua brusca de consciència que pot estar acompanyada d’aturada cardiorespiratòria, a causa d’un canvi brusc de temperatura. Per tant és més probable que passi després de fer exercici intens o de prendre durant molta estona el sol i entrar a l’aigua bruscament.

El que succeeix és que al passar de calor intensa al fred de l’aigua, tota la sang perifèrica (que irriga la pell) passa, per constricció dels vasos sanguinis, a l’interior al sistema circulatori més intern i això provoca una aturada respiratòria i cardíaca.

Els més sensibles a la hidrocució són els nens i la gent gran, encara que es pot produir a qualsevol edat.

Hi ha una altra teoria que diu que s’afavoreix perquè quan posem el cap sota l’aigua, de manera natural i fisiològica la freqüència cardíaca, o sigui les pulsacions, baixen de velo-

citat, i si això passa en gent que normalment ja té una freqüència cardíaca baixa (bradicàrdia), pot arribar a enlentir tant el cor que pot parar-se.

Els símptomes inicials de la hidrocució són calfreds, visió borrosa, nàusees i mareig, encara que també pot produir-se sense previ avís. Si notem algun d’aquests símptomes hem de demanar ajut ràpidament i sortir de l’aigua.

Per evitar aquesta situació cal evitar esports enèrgics abans de posar-se a l’aigua o exposicions solars molt perllongades, i un cop entrem a l’aigua anar-se remullant poc a poc per anar acostumant l’organisme a la nova temperatura, res de fer capbussades sobtades.

Si malgrat totes les precaucions es produeix aquest tipus d’emergència, o sigui una aturada cardiorespiratòria, demaneu ajut al nostre número de telèfon del SUM 977 45 70 00 i, seguidament, inicieu les maniobres de reanimació cardiopulmonar , fent 2 insuflacions d’aire a la boca (tapant el nas) i 30 compressions just enmig del pit, entre les dues areoles mamàries. Seguiu amb aquest ritme de 30:2, fins que arribin els serveis d’emergència.

Com hem gaudit d’aquesta temporada!!!

On hem viscut moments tan fantàstics!

Primer vam aconseguir la COPA i ,per golejada, A Mestalla i contra un rival digne:l’Athlètic.

La LLIGA que ja hem conquerit, La recordarem per ser tan especial I per tots els culés,molt feliç!

Guanyant al nostre “etern rival”, Al Bernabéu!Amb un històric “2 a 6”!!!

I amb“CHORREO” inclòs !!!

Com va ser de bonic i fantàstic, Haver guanyat la CHAMPIONS amb tanta glòria!

Aquell “27 de Maig”,va ser per a tots,MÀGIC! Millor impossible!Ja hem fet història!

Pep,moltes gràcies per tot l’esforç que heu fet!

I ara, ja ho podem dir: som TRICAMPIONS!!!

O sigui que ja pots estar molt satisfet, No només per haver estat “ELS MILLORS”, Sinó també per haver aconseguit el “triplet”!!!

La intolerància al gluten Dra. Roser Martí i Cid

Sovint hem vist en l’envàs de molts aliments una espiga barrada dins d’un cercle, aquest és el símbol internacional sense gluten. La seva presència en un producte indica que l’aliment és adequat per a la dieta de persones amb intolerància al gluten.

La celiaquía o més freqüentment conegut com la intolerància al gluten és una malaltia crònica que provoca una lesió intestinal, a causa del gluten, una proteïna continguda en determinats cereals com: el blat, l’ordi, el sègol i la civada.

Una persona és intolerant al gluten, ja que les vellositats (petits pèls) presents en l’intestí prim estan atrofiades. Només evitant el gluten aconseguirem que aquestes vellositats tornin a la seva forma normal i, per

tant, puguin absorbir nutrients. Molts cops no es produeixen símptomes aparents, ja que la part no alterada de l’intestí prim encara té capacitat per absorbir suficients nutrients.

Els símptomes d’aquesta malaltia van força lligats a l’edat i és més fàcil diagnosticar-la durant la infància i l’adolescència. Solen aparèixer diarrees, vòmits, distensió abdominal o fins i tot restrenyiment, molts cops però la simptomatologia simula l’anorèxia nerviosa, anèmies per falta de ferro que no responen amb un tractament oral, canvis del caràcter (depressió, mal humor, irritabilitat), retard en el creixement o fins i tot hematomes.

Un factor important és la lectura de les etiquetes, especialment les d’aquests aliments: embotits, salsitxes tipus frankfurt, salses preparades, purés instantanis, sucs de

fruita envasats, sopes preparades, caramels, xiclets, begudes de cacau i gelats, farina, midó alimentari, midó vegetal, proteïna vegetal, semolina, espècies, aromes, llevat, malt, fibra…o fins i tot alguns medicaments i/o additius.

Quan manipulem algun aliment també és imprescindible parar molt de compte per tal d’evitar la “contaminació creuada” entre els diferents utensilis (remenar, tallar…) i l’aliment a preparar. Els olis usats també s’han d’evitar ja que poden contenir farines en gluten i alterar el producte que estem cuinant sense aquest.

Consultant la web de l’associació de celíacs de Catalunya (www.celiacscatalunya.org), podeu trobar més informació així com una guia de restaurants especialitzats en cuina apta per celíacs, i fins i tot receptes i/o fabricants d’aliments sense gluten.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària.

Podeu enviar els vostres escrits a quatrecantons@ ametllamar.cat. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superarho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Juny 2009

| pàg. 34

Esports L’equip “E-BCP” es proclama campió del campionat de lliga de Futbol Sala Costa Daurada Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar Un any més s’ha repetit la història i el campió de la lliga regular es proclamà també vencedor en el play-off i, per tant, vencedor del campionat 2008/09.

Amb un nom diferent, “E-BCP”, però mantenint pràcticament la mateixa plantilla que l’any passat aconseguia

el títol per a Construccions Kelcor, s’ha erigit com el conjunt més regular i just guanyador d’aquesta campanya, si bé els rivals no han posat les coses gens fàcils.

En aquest sentit, el passat 16 de maig, el Pavelló Poliesportiu “Galetet” acollia la jornada final de la competició, amb dos enfrontaments decisius.

El primer enfrontava als equips de

Jerimar i l’Homogènik, que decidiria el 3r i 4t lloc, i en el que els primers s’imposaren per un clar 6 a 4.

Posteriorment, l’últim matx de la temporada entre els equips de l’E-BCP i Eurònics que, tal i com ja hem comentat, finalitzaria amb la victòria

dels primers per 4 a 3, en un partit vibrant i que es va resoldre en uns últims minuts bojos i plens d’alternatives al marcador.

Només ens queda felicitar als campions i acomiadar els equips fins a l’edició de l’any que ve.

JORNADA SEMIFINALS ANADA PLAY-OFF PEL TÍTOL EQUIP

RESULTAT

EQUIP

JERIMAR

5

8

E-BCP

HOMOGÈNIK

3

6

EURÒNICS

JORNADA SEMIFINALS TORNADA PLAY-OFF PEL TÍTOL EQUIP

RESULTAT

EQUIP

HOMOGÈNIK

2

3

EURÒNICS

JERIMAR

4

4

E-BCP

JORNADA FINAL I 3r-4t LLOC PLAY-OFF PEL TÍTOL EQUIP

E-BCP, equip campió de la temporada 2008-09.

RESULTAT

EQUIP

JERIMAR

6

4

HOMOGÈNIK

EURÒNICS

3

4

E-BCP

XI Trobada de Gimnàstica Rítmica a l’Ametlla de Mar ajudar que la nostra trobada sigues més fluïda, no tan llarga i que no hi fes tanta calor al pavelló poliesportiu.

Posada en escena original de les gimnastes caleres.

El passat dissabte 30 de maig, el Pavelló Poliesportiu Municipal del’Ametlla de Mar acollia la XI Trobada de Gimnàstica Rítmica del Baix Ebre, trobada en què van participar 11 clubs d’arreu de Catalunya i Andorra, amb unes 150 gimnastes.

Això demostra la importància que ha adquirit aquest esdeveniment dins el calendari de tots aquests clubs, els quals aprofiten també per realitzar una petita visita a la nostra vila, en una de les últimes sortides pel que fa referència a la temporada esportiva.

Els clubs que en aquesta ocasió prengueren part de la cita foren els següents: CGR Amposta, Escola La Salle de Reus, Club Rítmica Reus Deportiu, Club Gimnàstic Rapitenc, Club Gimnàstic Tarragona, CR Serradells (Andorra), System Sport Vinaròs, EE Salou, CEIP Ramón Castelltort (Igualada) i, com no, PME l’Ametlla de Mar. Aquest any han faltat alguns clubs que cada anys participaven a la nostra trobada, ja que el mateix dia es disputava la Final Individual de Copa Catalana de la Federació de Gimnàstica. Però això també va

El públic assistent va poder gaudir al llarg de tota la tarda de les diferents coreografies preparades especialment per a l’ocasió, així com de les diferents modalitats i nivells que mostra aquest esport, des de la seva vessant menys complexa, amb exercicis individuals i sense elements, fins a actuacions d’elevada dificultat tècnica propis de gimnastes d’alt nivell. Ressaltar també l’exhibició que protagonitzaren un grup de mares i filles de la nostra secció, que sens dubte s’enduren l’ovació més gran de la tarda; a excepció de l’actuació final, on les més de 60 gimnastes que formen la secció de G. Rítmica del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar actuaren amb les diferents músiques de les pel·lícules de Disney, amb tots els seus complements i vestuaris.

No em d’oblidar la col·laboració del Consell Esportiu del Baix Ebre,

organisme que ha donat des del primer dia suport a la iniciativa calera, així com als diferents patrocinadors d’aquesta XI Trobada que col·laboren per als diferents sortejos que es realitzen durant la tarda: Viatges Over Albada Tours, que va regalar un viatge per a dues persones a Andorra; el Restaurant Lorena, amb un sopar per a quatre persones; el centre d’estètica Beautybet, amb un lot de cosmètica; i Euronics, amb un lot regal. Així mateix, el Patronat Mpal. d’Esports, mitjançant el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, va obsequiar a totes les entitats participants amb un recordatori de l’esdeveniment. Igualment, totes les gimnastes participants s’endugueren també un petit detall commemoratiu així com els sempre preuats dolços de la Dèlia, patrocinadora també des de la primera trobada.

El Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar agraeix l’alta participació i la col·laboració desinteressada de tots els que fan possible aquest esdeveniment tan bonic.

Juny 2009

|

pàg. 35

L’Ametlla de Mar allotja un curs de monitor de rem en banc fix que reuneix remers i timoners d’arreu de Catalunya

El curs va tenir lloc a l’Escola Nauticopesquera.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar Els passats 25 i 26 d’abril es va portar a terme a la nostra localitat un curs de monitor de rem en banc fix en el que hi estaven convocats remers i timoners de Clubs de tota Catalunya.

El curs, al que hi assistiren fins a

37 persones, estava organitzat per la Federació Catalana de Rem i el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració del Patronat Municipal d’Esports, l’Escola de Capacitació Nauticopesquera, la Confraria de Pescadors i el Club Nàutic de l’Ametlla de Mar. L’objectiu del curs no era altre que el d’oferir a tots els alumnes la possibilitat de rebre una formació específica i així desenvolupar la funció de monitor en un club o associació esportiva dins el territori català.

La programació es va dividir en un bloc teòric amb continguts relacionats amb història del rem, psicopedagogia, biologia, fisiologia, reglaments, normativa bàsica de navegació, tècniques de rem, etc, i una part pràctica de conducció de llagut i tècnica de rem que es desenvolupava al final del temari cor-

responent.

Cal destacar que les classes eren presencials i, a més a més, al finalitzar les sessions s’havia d’omplir un qüestionari tipus text com avaluació, amb la finalitat de facilitar la comprensió i domini de la matèria i comprovar l’assimilació de la mateixa.

L’acte inaugural va comptar amb la presència del delegat territorial en matèria d’Esports a les Terres de l’Ebre, Jordi Gaseni, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez i Comes, qui concloïa agraint “a la Federació Catalana de Rem i a la Representació Territorial en l’Àrea d’Esports per permetre a l’Ametlla de Mar acollir unes noves jornades formatives i fer-la partícip d’aquesta nova iniciativa que s’interessa i vetlla per mantenir i potenciar aquest esport tan arrelat a la cultura catalana”.

Satisfacció davant la visita de l’infantil “B” del Futbol Club Barcelona a l’Ametlla de Mar

Els capitans del Barça amb el patrocinador del trofeu.

A la dreta, els integrants dels dos equips es van fotografiar junts al final del partit.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat diumenge dia 31 de maig, els futbol base de la Cala va viure una jornada molt especial.

La mateixa setmana en què el primer equip del F.C Barcelona es proclamava campió de la Champions League, aconseguint d’aquesta forma un triplet històric, visitava la nostra població un dels equips que formen part de la seva estructura de futbol base, concretament l’Infantil “B” del FC Barcelona, dirigit i entrenat per l’Albert Puig i el calero Àlex Gòmez.

Cal recordar que aquest ha estat un dels conjunts blaugrana amb més èxit d’aquesta temporada, proclamant-se campió de Lliga i també

en altres campionats com el Torneig Internacional televisat per Canal + a les Canàries.

El motiu de la seva presència a la Cala no era altre que el de disputar un partit amb un combinat de jugadors de la localitat, concretament de categoria infantil i cadet, que aquest any també han realitzat una magnífica campanya, demostrant un alt nivell de joc i resultats, nivell que mantingueren en aquest enfrontament.

Per sorpresa de la gran majoria del nombrós públic que s’aplegà a la cita, els cracks blaugrana, si bé el dia abans havien disputat també un partit, no foren capaços de superar als locals i només pogueren arrencar un empat, empat que es trencaria

des de la tanda de penals i on els caleros demostrarien una major eficàcia, proclamant-se així vencedors d’aquest 1r Torneig Over Albada Tours, patrocinador de l’esdeveniment.

Un cop acabat el partit, tots els jugadors i alguns membre de l’expedició del F.C Barcelona es van desplaçar fins a la platja de Sant Jordi, on van gaudir d’una fantàstica paella marca de la casa, feta per l’Àlex Sancho i companys. Tant els nostres jugadors com els del F.C Barcelona van quedar molt contents amb la jornada, amb el dinar i amb l’hospitalitat de la gent de la Cala. Per tant, esperem que puguem repetir aquesta trobada durant els pròxims anys.

Juny 2009

| pàg. 36

Esports Més de 50 persones amants del senderisme prenent part en la VIII Edició de la Caminada de l’Ampolla a La Cala

Participants en la caminada, a l’arribada a la Plaça del Canó.

El Castell de Sant Jordi destí de la caminada de dia 31.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Dissabte 16 de maig, i acompanyat d’unes condicions climatològiques excel·lents la 8a edició de la Caminada Popular de l’Ampolla a l’Ametlla de Mar, organitzada pel Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar, i sota el patrocini principal de Construccions CALCINER. Aquesta edició va comptar amb la participació de vora 60 persones, mantenint així les xifres dels últims anys; aquest fet, per altra banda, demostra el gran interès dels ciutadans, ja no només de l’Ametlla de Mar, sinó d’arreu de Catalunya per aquesta modalitat d’activitat física i esportiva. En aquest sentit, si bé el gruix de participants eren caleros, també ni havia procedents de Barce-

cidíem amb la celebració de la cursa de l’Ironcat, una de les proves triatlètiques per excel·lència, fins agafar el sender de gran recorregut GR-92, el qual ja no s’abandonà fins arribar a la Plaça del Canó de l’Ametlla de Mar. Així cap a les 13.30 h, els expedicionaris completaven els aproximadament 17 quilòmetres que separen ambdues poblacions, i s’acomiadaren fins ben aviat, no sense abans fer-se tots junts la fotografia de rigor, com a punt final del recorregut d’aquesta ja tradicional caminada popular.

lona, Tarragona, Tortosa, i fins i tot de Cunit en una de les anècdotes de la jornada. I és que no fórem els únics valent en recórrer els 17km. que separen ambdues localitats, sinó que també ens trobàrem al llarg del recorregut amb altres grups que realitzaven la mateixa caminada, però, en aquest cas, en sentit contrari.

L’organització concentrà la sortida a les 7.30 h a l’estació de l’Ametlla de Mar, on es repartiren les camisetes commemoratives de l’esdeveniment mentre s’esperava el tren de les 7.50 h que ens portaria fins a l’estació de l’Ampolla. Un cop allí, i després de donar tot un seguit d’indicacions pel correcte desenvolupament de la caminada, a les 8.15hores s’emprengué la marxa travessant la localitat de l’Ampolla, on una vegada més coin-

Cap a Sant Jordi Per altra banda, diumenge 31 de maig, amb un mes de demora respecte a la data prevista, i enmig del marc de les celebracions per a

la tradicional Diada de Sant Jordi al Castell que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar havia organitzat, el Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar va col·laborar una vegada més en la Caminada Popular des del mateix centre de la vila fins al Castell pel sender de gran recorregut (GR-92).

Donades les magnífiques condicions climatològiques amb què despertava la jornada, es van superar les previsions de participació inicials i s’arribava al centenar d’aficionats i amants al senderisme que cap a les 9 del matí emprenien aquesta nova marxa.

La Caminada va transcórrer amb total normalitat, i va permetre cumplir amb l’objectiu final de que els participants més petits hissessin la bandera amb la creu de Sant Jordi al més alt del Castell.

Juny 2009

|

pàg. 37

Representació calera entre l’afició blaugrana a la final de Roma F.C Com ja va passar l’any 2006 quan el Barça va guanyar la Final de la Champions Leage a París davant de l’Arsenal, un nodrit grup de caleros i caleres es va desplaçar el 27 de maig passat a Roma per presenciar la sisena final de la màxima competició europea amb presència blaugrana.

N’hi va haver que es van desplaçar amb vaixell i van aprofitar per passar uns dies de vacances a la capital italiana, d’altres ho van fer en avió el dia mateix del partit i uns quants van escollir una formula mixta d’avió + cotxe.

En total, una xifra al voltant de la vin-

tena de caleros i caleres van ser presents a l’espectacle ofert per l’equip de Josep Guardiola al damunt de l’Olimpic de Roma, gaudint de la tercera Copa d’Europa del Barça, la majoria d’ells, repetint la magnífica experiència de l’Estade de France a Saint Denís.

Tot i que al llarg del dia de la final la major part dels caleros van coincidir pels carrers i places de Roma, la seva ubicació a l’estadi era ben diversa. Amb tot, moments abans del començament del partit, encara es van poder reunir uns quants a l’interior de l’estadi tal com mostra aquesta fotografia.

Seguidors caleros a l’Estadi Olímpic de Roma.

“La Cala”, més blaugrana que mai, gaudeix de la brillant victòria dels de Pep Guardiola en la final de Roma Centenars d’aficionats culés sortiren al carrer per celebrar el 2 a 0 aconseguit contra el Manchester United, que rubrica aquest triplet històric

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar Dimecres. 27 de Maig del 2009.

22.30h.

Final del partit: FC Barcelona 2 – 0 Manchester United El Barça passa a la història, i ho fa amb un segell propi d’identitat.

Aquesta data hauria de ser recordada no només pels aficionats blaugranes, sinó també per tots els amants del bon futbol, perquè el que ha aconseguit aquest equip pocs ho han fet al llarg de la història.

Ser envejat per l’etern rival, felicitat pels més ferms contrincants i lloat pels grans cracks mundials és un fet impropi i que tardarem temps en oblidar.

El que segur que no podran oblidar els caleros és la magnífica jornada que visqueren al voltant del seu equip i, en especial, aquells que escolliren el Pavelló Poliesportiu “Galetet” i la seva pantalla gegant per gaudir del matx.

A primera hora, i amb un bon nombre d’aficionats esperant a les portes, s’obria la instal·lació i començava la festa. Les més de 700 persones que s’aplegaren a la cita anaren

Eufòria compartida per joves seguidors del Barça al poliesportiu.

passant, abans d’ubicar-se als seus seients, per la carpa que l’organització del Patronat Mpal. d’Esports va habilitar a l’entrada. Allí podien, i així ho van fer la majoria d’ells, participar en un sorteig que es realitzaria a la mitja part de l’encontre en el qual es rifaven pilotes signades per Eto’o, una samarreta d’escalfament del FC Barcelona, una samarreta signada per Eto’o i Messi i la camiseta oficial del FC Barcelona per la temporada 2009/10, obsequis cedits desinteressadament pel Diari Sport i les tendes esportives de la pobla-

ció Can Cisquillo i Sports Àlex, col· laboradors de l’esdeveniment. Així mateix, també hi havia una porra en la que la gent podia fer de futuròloga i preveure el resultat final; i un servei de bar que acabava de complimentar els serveis per aquesta gran nit.

Amb els gols d’’Eto’o i Messi i, més tard, amb el xiulet final del senyor Busaka, àrbitre del partit, la gent va esclatar d’alegria i amb càntics per a tots els gustos deixava el poliesportiu i se sumava a la rua calera que recorreria tota la població fins ben avançada la nit.

Juny 2009

| pàg. 38

Esports La secció de bàsquet tanca la temporada amb l’organització de la seva II Trobada Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar El passat dissabte 6 de juny, el Pavelló Municipal “Galetet” acollia la II Trobada de Bàsquet a l’Ametlla de Mar, un nou esdeveniment organitzat pel Patronat Municipal d’Esports i, més concretament, per la secció de bàsquet, que significa la rúbrica a una temporada plena d’entrenaments i competicions.

Amb l’objectiu principal de passar una bona estona practicant aquesta disciplina esportiva d’alçada, l’entitat calera va treballar per aglutinar diferents clubs i entitats de la zona, fent-los partícips així d’aquesta festa. I la veritat, és que, llevat d’algun equip que en principi s’havia compromès i no va poder assistir, ho va aconseguir.

En aquest sentit, a diferència de l’any passat en què la jornada s’havia concentrat en tot un matí, el nombre d’equips i partits va obligar a ampliar-ho també per la tarda. Així, pel matí foren els jugadors de categoria benjamí i cadet els encarregats de disputar els seus enfrontaments, si bé enmig d’aquests es va portar a terme un partit d’exhibició entre els més petits de l’escola de bàsquet i un concurs de tirs lliures, on es premiaria l’encert amb una sèrie d’obsequis gentilesa de Begudes Martí, patrocinador de l’esdeveniment, qui també aportaria el pica-pica final.

Els resultats d’aquests partits foren els següents: Els joves jugadors de bàsquet en un calentament al poliesportiu.

CATEGORIA BENJAMÍ EQUIP1

EQUIP 2

EQUIP 3

PME L’AMETLLA DE MAR

CB VILASECA

17 – 8

PME L’AMETLLA DE MAR

CB LA RÀPITA

7 – 20

CB VILASECA

CB LA RÀPITA

9 – 22

Després d’un matí agitat, amb algun que altre aldarull provocat per algun pare un xic alterat i nerviós, es donava pas a l’entrega de copes, amb el que finalitzaria aquest primer torn.

Ja a la tarda, els protagonistes foren els jugadors de categoria aleví, qui amb el mateix format de partit, és a dir, dos parts de 12’, disputaren un triangular.

Els equips i resultats finals foren els següents: CATEGORIA ALEVÍ

CATEGORIA CADET EQUIP1

EQUIP 2

EQUIP 3

EQUIP1

EQUIP 2

EQUIP 3

PME L’AMETLLA DE MAR

CB LA RÀPITA

41 – 10

PME L’AMETLLA DE MAR

CB VILASECA

18 – 40

IES COLLBLANC

CB AMPOSTA

19 – 20

PME L’AMETLLA DE MAR

CB DELTEBRE

14 – 29

PERDEDOR SEMIS 1: LA RÀITA

PERDEDOR SEMIS 2: COLLBLANC

20 – 19

CB DELTEBRE

CB VILASECA

30 – 18

GUANYADOR SEMIS 1: LA CALA

GUANYADOR SEMIS 2: AMPOSTA

24 -17

Finalment, amb un altre pica-pica per als participants i l’entrega corresponent de trofeus es posaria punt i final, no només a la trobada, sinó també a la temporada 2008/09 basquetbolística.

El circuit de Calafat obre les seves portes per l’organització de “Vespa The Resistence’09” Després de moltes gestions i un dur i intens treball per part del Team Vespa Barcelona, el Circuit de Calafat, de 3200 mts, acollia un any més la prova per excel·lència dels “scooteristes”, la Vespa The Resistence’09.

L’Ametlla de Mar, i més concretament el circuit abans esmentat, era la localitat escollida per portar a terme aquesta edició, una edició que consolida l’èxit de les anteriors ja no només per la quantitat de gent inscrita, sinó pel gran moviment social i econòmic que gira al voltant de l’es-

deveniment.

El funcionament de l’esdeveniment seguia la mateixa estructura que l’any passat, iniciant aproximadament sobre les 9 del matí les tandes classificatòries per determinada la graella de sortida. La presència de les carpes dels corresponents equips, una zona de futbolí humà per organitzar un campionat interclubs, un inflable de lluita de gladiadors, zona de bar, eren altres dels entreteniments que es podien veure al mateix circuit.

A les 6 de la tarda, un cop finalitzada la prova, els participants es disposaven a retornar als respectius allotjaments per descansar una mica i preparar-se per la gala organitzada per l’ocasió al Pavelló Poliesportiu “Galetet”, on tingué cabuda un sopar multitudinari, els sorteigs per als assistents i l’entrega de premis dels equips que acabarien aquesta magnífica jornada a la discoteca del poble “Les Carpes del Mar”.

i

Juny 2009

pàg. 39

Informació

esdeveniments socials

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant Joan, 55 OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000

De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLE Cada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

20-06 al 26-06 27-06 al 03-07 04-07 al 10-07 11-07 al 17-07 18-07 al 24-07 25-07 al 31-07 01-08 al 07-08 08-08 al 14-08 15-08 al 21-08

|

A. Aytés J. Pedrola J. Borges A. Aytés J. Pedrola J. Borges A.Aytés J. Pedrola J. Borges

OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376 OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)

LA CALA- Tel. 650 381 351 PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22 CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68 J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94 IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504

PSICOALÀNISI LACANIÀ C/ Del Mar, 158, Les Tres Cales Tel. 977 456 954, Tel. 656 825 143

D’ALTRES CASERNA GUÀRDIA CIVIL

FARMÀCIES

JOANA PEDROLA Andreu Llambrich, 22 / Tel. 977 456 132 Telf. Urgències 637 733 985 JOAN BORGES Pau Casals, 34 / Tel. 977 493 252 Tel. Urgències 908 93 55 76 AGUSTÍ AYTÉS C/ Cala Joanet (La Rambleta)/ 977 493 493 Tel. Urgències 617 024 123 Horari matí: 9’30- 13’30h.

Horari tarda: 17h. – 20’30h.

Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77 Av. Amistat Hispano-Italiana Tel.977 456 329 REGIDORIA I MEDI AMBIENT

1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000 PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS

(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.

Tels. 977 493 037 – 977 493 007 CULTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt.

POLICIA LOCAL Tel 977 493 949 Poligon Industrial PUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269 TELECENTRE Tel. 977 457 269 MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830 POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811 CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216

L’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03 AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM

(Àrea de manteniment) Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54 CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75 CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07 CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR

Tel. 977 45 72 40 COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07 S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39 LA CAIXA Tel. 977 45 60 62 CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36 CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60 BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33 BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83 AQUALIA Tel. 977 45 75 21 / Pau Casals, 33 Horari de 10h a 13h de Dilluns a Divendres PARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94 i 639 70 10 22 Misses OCTUBRE-MAIG: Dissabte: 18.30h. Diumenge: 9.30/11.00h.

Dijous: 09.30h. / Altres dies: 18.30h Despatx: Dilluns,19’15h a 20’15h.

Dissabtes, 9’30h a 10’30h.

TANATORI: Tel. 977493838 CEMENTIRI MUNICIPAL: Tel. 647654792

AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSA

Tel. 977 500 333

RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIAL

TORTOSA- Tel. 977 519 100 TARRAGONA- Tel. 977 211 554 MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810 Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h.

Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.

SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00 C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)

ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10 ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775 COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80

C/ Llibertat Tels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14 CREU ROJA Tel. 977 493 664 Passeig Marítim s/n SERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Naixements:

TAXISTES

PSICOANALISTA

OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME

Es comunica a totes les parelles que volen contraure matrimoni exclusivament civil, que han d’iniciar l’expedient, com a mínim quatre mesos abans de la data del matrimoni

L’AMETLLA DE MAR- Carrerera Perelló Tels. 977 45 64 00 – EMERGÈNCIES 112 CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80 REUS- Tel. 977 30 50 80 TORTOSA- Tel. 977 44 20 80 AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80

Dr. CARLOS ALBERTO VOLPATI Pau Casals, 24, 2n, 3a Tel. 977 493 120 Dr. MANUEL BLASCO Lluís Companys, 19, 3r, 2a Tel. 977 493 285

Tel. 977 493 080 De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.

Dissabtes d’11h. a 13’30h.

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H 977 45 70 00

Dr. ALEJO OLGUIN Pau Casals, 25, 4art Tel. 977 456 381 ODONTÒLEGS

De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.

OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331 JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704 Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.

SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008 Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.

Visites concertades CENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIAS

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14 Visites CAP: 902 111 444

ESCOLA MUNICIPAL DE MUSICA Tel.977456046 BOMBERS

Domicili particular METGES DE CAPÇALERA

Av. Ensenyament, 1

IES MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42

Av. Ensenyament

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Defuncions:

- Alejandra Martínez Fernández, filla d’Alejandro i Maria José, el 9/5/09

- Josep Doménech Maisanava, el 1/05/09, als 62 anys.

- Eduardo Juan del Campo, el 19/05/09, als 73 anys.

- Mercedes Brull Balfegó, el 23/05/09, als 57 anys.

Casaments:

- Alfred r. Rupp i Eva Wiesner, el 23/05/09 - Kilian Franch Arqués i Roser Martí Cid, el 30/5/09 - Carlos Piñol Pallarés i Adelaida Cinta Ortoneda Tomàs, el 30/05/2009

1 mòdul Doble mòdul 4 mòduls o faldó 1/4 1/2 Plana 1 Plana Interior 1 Plana Contraportada - Interior - Exterior Encarts

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

12 € 24 € 48 € 72 € 135 € 270 € 300 € 350 € 500 €

BUS

DE LA CALA

iNFO. 977 456 329 977 456 477 - 977 456 376

IVA no inclòs til al an ja v i Vid Inf lat s /21 l tlla rc /14 bre artí fat s-A -P ord el at epó NFE AP C a e a e era a* C n n n l l c a y P r r r i r me Cala * s t J ot r E M s c liv C /L c e fo fo fo a Ca * lun l’A an a-M briel C/ na les les ale mer Cale -C l’O etan e a S a a l M Bon IÓ R tat - teri CalaMig .Calarn Cala luny Tres rn e t C ó d ó de ava l o e e l d C C a a l a am l r n s d d a Co res lar adr sP a d laça TAC ibe me Av./del Av alafo Av. Cata Av.alafo .Tre a C Rove Rove /Car ntrad’alf ça G Cala trad aça res .Tres e o a ç T T t ç . m L . e / d n a S v P l D Pla C C C C C v.

E C/ C A E Pl Pl Av Av C/ Pis En C/ Pla Av Zo Co L’A 1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 A1 1 2 3 4

CASC URBÀ

CASC URBÀ 07.47 09.37 13.53 16.47

07.45 09.35 13.51 16.45

07.43 09.33 13.49 16.43

07.42 09.32 13.48 16.46

> 07.36 09.26 13.42 16.36

DIRECCIÓ BARCELONA

Informació Renfe 902 240 202

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

TREN

URB. URB. MARINA SANT JORDI SANT JORDI

URBANITZACIÓ TRES CALES

URB. CALAFAT

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.45 12.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.05 19.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

RE RE RE R CE CE CE R RE R RE

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2 DIARI 3 DIARI

A TOS

TOR

6.15 7.48 9.18 10.45 13.24 15.54 17.25 18.03 18.50 19.12 19.36

URBANITZACIONS 07.33 09.23 13.39 16.33

07.32 09.22 13.38 16.32

07.31 09.21 13.37 16.31

A L A TA TLL LDE OS ’AME MAR L’A AMP L DE

6.26 8.00 9.30 10.55 13.36 16.05 17.35 18.12 19.03 19.22 19.50

6.41 8.13 9.46 11.10 13.51 16.19 17.49 18.26 19.17 19.36 20.04

CASC URBÀ

07.30 09.20 13.36 16.30

R

TAR

7.21 8.56 10.25 11.56 14.28 16.57 18.30 19.12 19.57 20.34 21.00

1|No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04, 14, 1/05.

2| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

3| Circula 26/12, 1, 7/01. Des de 1/03, circula diumenges, 9/04, 1/05 i 4/06.

07.29 09.19 13.35 16.29

07.28 09.18 13.34 16.28

07.24 09.14 13.30 16.24

07.23 09.13 13.29 16.23

07.21 09.11 13.27 16.21

07.19 09.09 13.25 16.19

07.18 09.08 13.24 16.18

< URBANITZACIONS 07.15 09.05 13.21 16.15

07.09 08.59 13.15 16.09

07.07 08.57 13.13 16.07

07.04 09.54 13.10 16.04

07.02 09.52 13.08 16.02

DIRECCIÓ TORTOSA

NA

O AG

07.26 09.16 13.32 16.26

S

NT

SA

8.36 10.06 11.38 13.08 15.37 18.11 19.38 20.36 21.08 21.46 22.08

IA

ÀC

GR

8.41 10.12 11.43 13.13 15.43 18.13 19.44 20.42 21.13 21.54 22.13

A SE AS EN RCUL CL DE TR CI

RE CE RE CE CE RE R RE RE R

1 DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI DIARI 2

- Només circularà de dilluns a divendres

IA

ÀC

GR

5.58 7.55 9.27 10.55 13.26 14.55 16.28 17.57 19.25 20.55

S

NT

SA

6.03 8.03 9.33 11.03 13.33 15.03 16.33 18.03 19.33 21.00

RA

TAR

NA

GO

7.06 9.07 10.37 12.06 14.34 16.06 17.36 19.08 20.38 22.07

07.01 09.51 13.07 16.01

A TLL ME AR L’A DE M

7.50 9.52 11.16 12.47 15.16 16.48 18.21 19.59 21.27 22.49

- Els horaris són aproximatius

07.00 08.50 13.06 16.00

A

DE

L L’A

8.07 10.02 11.29 13.01 15.31 17.06 18.35 20.17 21.42 23.06

TOS

TOR

A

8.17 10.15 11.41 13.12 15.42 17.17 18.47 20.28 21.51 23.16

1| No circula els diumenges ni els dies 25, 26/12, 1, 6/01, 6, 7, 9/04 i 1/05 2| No circula 24, 25 i 31/12

Per un món més sostenible... RECICLA!